Mares

per Silvia Manzanera

Decidim comprar el llibre de l’Esther Vivas ‘Mama desobedient’ a una dona molt propera a nosaltres que està a punt de ser mare. Ho decidim després de discutir si no estarem caient en l’adoctrinament, pràctica estesa al país, al nostre, és clar. Ens agrada el punt de vista feminista de la periodista i l’enfocament que planteja sobre la maternitat. I sobretot, que no pretén ser un manual per ser mares perfectes (això ja seria un altre tipus d’adoctrinament més propi de les revistes femenines), sinó un punt de partida per entendre què representa ser mare en una societat competitiva, desigual i injusta. I amb les dones més.

El cert és que si tens a la vista un nou membre de la família, els debats de sobretaula acostumen a centrar-se en temes sobre com serà la teva vida quan arribi aquesta persona en construcció. Hem passat de tenir només els consells d’àvies i mares (acostumen a ser els millors), a rebre una allau impossible d’informacions. I així arribem al tema de la violència obstetrícia, que també en parla l’Esther Vivas, i de la resposta de les dones que treballen en l’obstetrícia i que no fan cesàries perquè s’avorreixin a les guàrdies, sinó per aconseguir el final feliç d’un part que no ho haurà estat tant, de feliç. En dono fe. No estaria a punt de celebrar l’aniversari del meu fill si no hagués estat per una doctora responsable que va prendre la millor decisió en el meu pitjor moment. Potser caldria menys veritats i més resolució i lluita col·lectiva per revertir la pressió constant cap a les dones que han decidit ser mares (entre d’altres coses). I així no ens sentiríem culpables perquè és el cumple del teu fill i encara estàs a la redacció escrivint una columna.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *