Cinc curiositats de l’hebreu

per Lluís Bou

L’hebreu és un dels idiomes de l’antigor i té moltíssimes curiositats que el fan fascinant. N’explico cinc, com un tast.

L’or: En hebreu la paraula “or” significa “llum” i es pronuncia igual que en català. Per dir bon dia és pot dir “boqer or”, “matí lluminós”. A la primera pàgina de la Bíblia, quan apareix l’expressió “Déu digué: “Que hi hagi llum” i hi hagué llum”, la versió original en hebreu usa la paraula “or”. La Bíblia està molt ben traduïda.

La lletra làmed, la ela: És molt curiosa: recorda un fuet de pastor per menar el ramat (situeu-vos 3.500 anys enrere quan els hebreus eren un poble de pastors), i el nom de la lletra és alhora el que s’utilitza per al verb “aprendre”. Recorda que cal disciplinar-se per a l’estudi. I és la lletra més alta.

El desert. Es diu “midbar”, i té la mateixa arrel que la paraula “parlar”. Per a la cultura hebrea el desert no és només el no-res. És també on et pots fer entendre perquè hi ha menys estímuls. Hi ha molts episodis a la Bíblia que parlen d’aquesta visió del desert.

Els verbs. En hebreu només hi ha un present, un passat i un futur, i en aquest sentit és un idioma més senzill que les llengües modernes. Però la cosa es complica perquè els verbs es conjuguen en masculí i en femení.

Boulevard Montmartre. Eliezer Perlman (Ben Yehuda) estava assegut el 1878 en un cafè d’aquest passeig de París quan va sentir una petita conversa en hebreu, la llengua que s’havia deixat de parlar cap l’any 300. Va quedar meravellat i va començar la recuperació de l’idioma. El 1925 s’inaugurava, encara sota mandat britànic, la Universitat Hebrea de Jerusalem. Dita hebrea per la llengua. Entre els que hi van assistir, dues personalitats: Albert Einstein i Sigmund Freud.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *