Abandonats

per Luis Ángel Fernández Hermana

Espanya es buida. No d’ahir per avui. Aquestes coses no succeeixen així. L’abandonament de llocs poblats funciona com el corc, a poc a poc, però tard o d’hora no queda res. Les raons per anar-se’n, o deixar-se anar, són irrebatibles. Per això, ningú vol quedar-s’hi. Van a la gran ciutat o esperen el final xiuxiuejant: “Apa, aquí us deixem el poble; qui el vulgui, que se’l quedi”. Quedar-se’l tampoc és fàcil. La mare natura no ens està esperant amb els braços oberts. Ans al contrari. La seva encaixada sol ser pitjor que la de la gran ciutat, que ja és dir. Les cases cal reparar-les. L’escola cal reinventar-la combinant alumnes de diferents edats, amb coneixements diversos, tots junts a la mateixa aula i dirigits per mestres novells en aquests menesters. Cal fer de metge. Plantar per viure, no per adornar. Disposar des d’ahir del necessari per a un futur previsible. En poques paraules, cal reconstruir un teixit social esquinçat o inexistent al qual només li prenem el pes quan ens ho expliquen amb pèls i senyals en períodes electorals. I com ho solen fer cridant consignes o insultant a qui no és a la plaça, el caramel que ens ofereixen no és deliciós.

Tot i el tumult que causa l’abandonament, uns quants vam tractar d’ordir estratègies, no per evitar el buidament, sinó per resoldre les noves necessitats que afronten els que tracten d’ocupar els espais abandonats. El dilema: o aconsegueixes ajudes puntuals per afrontar les teves necessitats emergents o s’aconsegueix crear un espai virtual de suficient qualitat com per resoldre aquestes necessitats. En aquests espais, el consens és el motor fonamental sempre que sigui activat pels propis interessats mitjançant el treball col·lectiu en xarxa. O ells ho aconsegueixen o dependran del coneixement dels que el tenen encapsulat en un dispositiu propi que traspua autoritat.

Nosaltres treballem amb una de les poques persones que va decidir orientar la seva recerca de doctorat a Salamanca cap a la feina en aquestes xarxes. Juntament amb ella, Gilda Sotomayor, unim forces des Coladepez.com, fins ara sense molta fortuna, per què ens hem d’enganyar. Ens falten unes quantes eleccions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *