No suporto les campanyes

per Albert Balanzà

Sóc un entusiasta del vot. Fa 30 anys que voto (ho vaig fer per primer cop amb 17 per un error del cens). Dia d’eleccions: anar al col·legi, viure l’ambient, recollir totes les paperetes (que col·lecciono), xerrar amb els veïns, saludar els interventors o apoderats que pugui conèixer. Vuit del vespre: sondejos, ordinador, tauleta, dos mòbils, twitter, inici recompte, final de campanyes intenses.

M’interessa la política. M’he afartat de fer o dirigir campanyes electorals a Barcelona, Catalunya, Euskadi o Espanya. Disfruto a nivell local quan arriba el moment d’esbrinar qui serà l’alcalde de Gràcia (i amb qui em barallaré almenys durant quatre anys). Però en campanya hi ha un moment que no puc més. Les campanyes són antigues: aquells cartells (amb photoshop o sense), aquells actes només per a convençuts, aquells debats només aptes per a militants palmeros o per preguntar “qué hay de lo mío”, i ara aquesta infoxicació a les xarxes.

No us suporto, candidats. Us respecto i us segueixo cada dia del món. Us planyo quan molts dissabtes al matí us toca consell nacional o molts caps de setmana teniu desenes d’actes. Però en campanya us transformeu. No us importa barallar-vos o mentir. No us fa res dir amb tota la barra que l’altre no ha fet o no farà res i que vosaltres ho heu fet o ho fareu tot. Moi ou le chaos. Com si el caos no estigués instal·lat en les nostres vides sense les receptes impossibles (i sobre les quals sovint no teniu competències) que ens oferiu.

Tampoc us suporto, periodistes que ja no sou periodistes quan us posicioneu políticament en públic o signeu manifestos a favor d’un o altre candidat. Molts de vosaltres sou amics o heu estat grans companys de viatge. I faria qualsevol cosa per vosaltres. Però no us aguanto, excompanys periodistes, quan ja no feu de periodistes sinó de militants. Jo també sóc militant, votant, palmero, si s’escau, de portes endins, i em fa una por terrible que algú dedueixi de qui ho sóc.

No suporto les campanyes. Sort que aquesta ja s’ha acabat. I ara, a votar!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *