Guilhem Senges, el so com a paradigma creatiu

per Ramon Casalé Soler

Haig de reconèixer que m’ha sorprès la nova proposta de la galeria Werner Thöni Artspace (carrer Legalitat, 49), sobretot perquè es tracta d’un espai de dimensions reduïdes, muntant una instal·lació que pràcticament ocupa tota la sala, el que requereix un grau d’atreviment força important. La peça l’ha creat l’escultor i fotògraf francès Guilhem Senges (1973), que viu i treballa a Barcelona. Va estudiar arquitectura a Toulouse, Montreal i Paris. Ha exposat a diverses galeries i centres d’art arreu del món. Recentment a Barcelona ja vàrem tenir ocasió de contemplar una altra instal•lació a l’Espai Espronceda, on mostrava una furgo-càmera i so. De fet, es tractava de la seva furgoneta a mode de cambra fosca.

Senges és un artista que experimenta amb les connexions entre l’escultura i la fotografia, però encara va més enllà, ja que també el camp de la instal·lació es fonamental en el seu treball, al que incorpora el so i el moviment. Per tant, el conjunt de tots els procediments tècnics que empra configuren una obra plenament tridimensional, on s’aproxima tant a l’art povera, per l’ús que fa dels materials de desfet, com també al nouveau realisme de Jean Tinguely, amb els seus artefactes impossibles, del que vam poder veure fa uns quants anys algunes de les seves creacions al MACBA. Senges sol utilitzar la fotografia analògica, principalment, i també diversos tipus de càmeres estonopeiques de diferents formats, així com grans càmeres fosques. Es tracta d’un tipus de càmeres fotogràfiques sense lent, o sigui, no es fa servir cap sistema òptic.

Quant a l’obra que s’exhibeix a Werner Thoni Artspace, es titula Inventori sonoro IV (2018) i forma part d’un projecte que va començar quatre anys abans. La instal·lació consta d’un cos central dins d’una caixa de metall transparent de mes de dos metres d’alçada i d’amplada, així com dues grans fotografies situades en cadascuna de les parets que acompanyen a la peça central i que representen els inicis del projecte. Van ser fetes davant del públic, en dimensions reals i es van crear dins d’una furgoneta/cambra fosca. En Inventari sonoro IV, l’espectador veu tot un conjunt d’altaveus antics formant dos cercles i a la part del mig està situat un disc amb l’agulla que va girant mentre se sent el so. Un so rar, com una mena de soroll metàl·lic. Des del carrer es pot veure la instal·lació i si hom s’aproxima a la porta d’entrada, un sensor posa en moviment la màquina, i per tant el so, fet aquest que produeix una certa sorpresa a l’espectador que, d’alguna manera, és el propòsit de l’artista: sorprendre al públic, fent-lo també partícip de l’obra.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *