El catàleg de patrimoni tanca un primer paquet en revisió de 5.400 finques amb interès

Recorrent de dilluns a divendres tots els carrers de quatre dels cinc barris del districte (Vila, Camp d’en Grassot, la Salut i Vallcarca), mobilitzant quatre equips tècnics per fer el salt endavant en el grau de protecció que es concretarà el desembre de 2019, recollint les propostes d’entitats i particulars que també han presentat documents extensos com, de moment, Protegim L’illa o l’Associació de Veïns Park Güell-La Salut-Sanllehy. Així s’ha tancat aquest dilluns la primera fase de dos mesos de treball intens per revisar el catàleg de patrimoni, l’anomenat Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Històric (PEPPAH), que pretén ampliar la protecció del teixit tradicional de Gràcia i en una segona fase revisar el planejament vigent.

I la primera xifra resultant és impressionant: només en els treballs directes de camp, els cinc equips tècnics -tres d’àmbit, un de vegetació i un de coordinació- han recomanat que en aquesta primera fase es tingui en compte 5.400 finques per al contrast i el creuament de dades. “El volum final serà gros, perquè Gràcia s’ho mereix, i no ens espanta la dimensió, ni que entrin 80 propostes més a última hora”, diu l’arquitecte Joan Casadevall, coordinador del procés i prescriptor de l’Ajuntament en treballs similars que s’han fet a Sant Andreu o a Horta. En conversa amb l’Independent, Casadevall posa l’exemple de plaça de la Vila: “només veig un bloc que no tingui interès arquitectònic perquè té una construcció recent”.

Però no n’hi ha prou: la comissió de seguiment del procés participatiu per ampliar el catàleg de patrimoni s’ha constituït aquest dimarts amb la sensació que el temps passa ràpid i que la majoria de veïns encara no sap que els treballs avancen amb la necessitat que els tècnics necessiten accedir a finques i interiors d’illa i escoltar vivències i memòria oral per tancar un procediment de la manera més contrastada possible. Entre les primeres peticions de protecció destaca el taller Vallmitjana del carrer Astúries 4, les casetes d’Encarnació, els casalots de la Salut i els interiors d’illa del nucli històric.

El nou catàleg de patrimoni de Gràcia, amb el qual l’Ajuntament preveu impedir l’enderroc de façanes del teixit tradicional i protegir els interiors d’illa i fins i tot l’arbrat simbòlic, tirarà llarg en la seva voluntat d’ampliació, segons es desprèn del treball de camp que en primera fase s’ha tancat aquest dilluns contemplant l’estudi de 5.400 finques de la Vila, Camp d’en Grassot, La Salut i Vallcarca. “El volum final serà gros, perquè Gràcia s’ho mereix, i no ens espanta la dimensió, ni que entrin 80 propostes més a última hora”, diu l’arquitecte Joan Casadevall, coordinador del procés i prescriptor de l’Ajuntament en treballs similars que s’han fet a Sant Andreu o a Horta. La primera diagnosi es presentarà en una primera sessió oberta el 2 de juliol al CAT (data provisional).

El treball de camp dels cinc equips tècnics -tres d’àmbit territorial, un de vegetació i un de coordinació- s’ha complementat en aquests dos primers mesos amb l’arribada dels primers informes de la vuitantena d’entitats cridades a participar i sobretot de l’esforç documental que han fet col·lectius com Protegim L’Illa i l’Associació de Veïns Park Güell-La Salut-Sanllehy (quadre).

Només en el cas de Protegim L’Illa, els veïns de l’illa d’Astúries-Àngel-Travessia Sant Antoni i Montseny que han aturat el pla de reforma on el Districte volia encaixar habitatge públic amb solucions dubtoses, s’ha presentat un informe de 40 pàgines i 44 més d’adjunts en el qual s’apuntala la protecció de l’interior d’illa (i el gran plataner) i el manteniment de l’històric taller Vallmitjana, que hauria d’anar a terra si s’obre, com diu el projecte, el carrer de l’Àngel fins a Astúries.

L’informe dels veïns de la Salut també és exhaustiu, i més extensiu, òbviament, amb una diagnosi de les finques protegides en l’actualitat (Casa Vilaró, Casa Pere Jaqués, Hospital de l’Esperança) i la proposta de protecció de 39 casos més i quatre espais verds, entre els quals destaca des de la clínica del doctor Seguí o l’antic casalot de Dolors Aleu però també grups d’habitatges o cases unifamiliars que tenen algun detalls ornamental destacat a la façana.

A la comissió de seguiment d’aquest dimarts, amb el Taller d’Història, Gràcia On Vas, Pro­te­gim L’Illa i AV Park Güell, l’ambient, en tot cas, no era exultant malgrat el primer material acumulat. L’àmbit extens, la dificultat que s’obrin portes perquè els veïns desconeixen el projecte i el temps que corre són els grans handicaps. I el desembre de 2019 s’acaba la suspensió de llicències que es va activar per protegir les casetes d’Encarnació, origen del moviment. “Hem de seguir un sistema de cadena, fer nous itineraris, incorporar la infància i la joventut al procés”. El debat és viu.

Exemple 1. Taller d’orfebreria Vallmitjana. Data del 1860 i és el darrer i més antic espai industrial conservat al carrer Astúries, testimoni del passat de la indústria artesana de Gràcia, com l’orfebreria Pallé o l’empresa de vitralls Bonet. El pare Frederic i el fill Juli van establir contacte amb Llimona, Gargallo, Nonell, Pichot, Gual. Conserva una escala de fusta de 1900, una premsa i motllos. Ara és propietat de la família Pichot. L’MPGM aprovat inicialment preveu l’enderroc.

Exemple 2. Interior d’illa Astúries. L’interior d’illa que hi ha entre el carrer de l’Àngel, Astúries, Montseny i Travessia Sant Antoni forma part de les històriques casetes del Terral i que atrau espècies ornitològiques de tota mena a l’entorn del gran plataner de més de 2 metres de circumferència i una copa de 20 metres de diàmetre.

Exemple 3. Torre Casalot (1890-1900). Ubicada a la Rambla Mercedes 1-3 i d’aspecte gairebé innaccesible, aquesta torratxa té un estil molt eclèctic però interessant. No té protecció individual però forma part del conjunt de l’entorn de protecció del Parc Güell, amb protecció A.

Exemple 4. Antiga casa de Dolors Aleu. El casalot del carrer Molist, 22-24 /Antequera 10-28 data de 1870 i té un ús residencial en una parcel·la de 1.950 metres quadrats.És una gran casa amb molt de jardí, antiga casa de la primera metgessa que va exercir a l’Estat. El grup de treball de Nomenclàtor ha aprovat aquest mandat recordar la figura d’Aleu posant una placa a la façana del casalot.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *