Aleix Salvans: “A Gràcia sempre hi haurà un racó per a l’underground”

Aleix Salvans (Barcelona, 1988) va publicar el 2018 Gestió del caos (Angle), una minienciclopèdia de la contracultura i dels móns que entre 1973 i 1992 van intentar canviar el país des de l’underground. Gràcia és un dels escenaris principals.

Ens hem trobat a la porta d’un espai que abans havia estat una sala de concerts clau de la contracultura i ara és una immobiliària. Què en queda del que retrates al llibre?
Queda molta gent que formava part d’aquells col·lectius que se segueix reunint i queda el Primavera o el Sónar, que són hereus de gent d’aquella època. L’underground sempre tindrà algun raconet.

Tu no ets coetani d’aquella història. Quin procés has seguit?
Vaig reconstruir des del final cap al principi a partir d’uns quants punts: el LEM, els de La Roca…

Per la vida dura que van portar, la majoria de l’underground han arribat a avis. Et sorprèn?
Continuen actius. Casasses fa el que vol, encara que ara ja tingui un reconeixement. Xavi Theros fa les seves coses. S’ho prenen amb més calma. Ells van intentar canviar el món, i ara ens diuen que ens espavilem amb el que hi ha.

Hi ha progres que diuen que aquella Barcelona sí que era cosmopolita. Què en penses?
Nubla diu davant d’això que qui als 70 i 80 li va anar bé és que era un pijo perquè la resta van pringar (sense llum, vivint molts en un pis) encara que feien el que volien.

Retrates la lluita Ajoblanco versus Star o versus Viejo Topo.
Hi ha molts xocs generacionals al llibre, i després tots han acabat a llocs molt diferents. A molts, com per exemple Pepe Ribas o Vidal Folch, els seus anys rebels se’ls van acabar i van acabar fent el que volien els seus pares.

Ajoblanco ha tornat, fins i tot a Gràcia a un local que ha durat poc.
No li ha sortit perquè el seu sector ja està per altres coses.

Hi ha un cert debat sobre el fons cultural. Què se n’ha de fer del fons contracultural?
Aquests fons hauria de ser accessible per a tothom, de la mateixa manera que a la Biblioteca de Catalunya tens tots els Star. Forma part del patrimoni del país.

No és contradictori que la contracultura estigui en un ‘museu’?
Té el seu encant que costi de trobar però que tot acabi en mans privades també és una llàstima.

Gràcia surt molt al llibre. Has fet un retrat de què ha passat amb els escenaris que reculls?
Havia pensat incloure un mapa desplegable a mode de ruta. D’allò en queda molt poca cosa: l’Orquídea és una immobiliària, l’edifici de la primera okupació va ser enderrocat… Queda el pis de Progrés on hi han viscut l’Enric Casasses, en Martí Sales, la Blanca Llum Vidal… El Resolís continua obert…

El balanç és…
Complicat. Aquests artistes vivien aquí o al Gòtic perquè s’ho podien permetre. Ara no. El barri està ultragentrificat. A la bodega Marín costa entrar-hi de guiris que hi ha.

Del món punk versus nazis hi ha rebrots: l’assassinat de Festa Major 2004, es tanca la llibreria Europa…
Els nazis tenen 50 anys pero continuen sent nazis. Tinc noms que treure’ls significa riscos.

Aquesta tardor farà 35 anys de la primera okupació de l’Estat a Gràcia. Se t’acut com celebrar-ho?
Podem celebrar que la immensa majoria d’okupacions posteriors han durat més que aquella. I hi ha un cert suport social a donar ús a locals abandonats.•

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *