Celebració sense cava

per Albert Benet

L’Europa va tornar abans d’ahir al Camp d’en Grassot, el barri on el club va viure la seva adolescència i va bastir el seu salt a l’elit del futbol espanyol. El punt de trobada va ser l’hotel 1882 i el motiu, el 112è aniversari de la fundació de l’entitat. L’entrega de les insígnies als socis més fidels va anar acompanyada d’una celebració especial, la dels 25 anys de l’únic ascens a 2aB de la història europeista. Aquella temporada 1993-94, les obres del Nou Sardenya semblaven inacabables, les dificultats per entrenar al Guinardó, Penitents, Llars Mundet i altres camps de Déu, feien difícil crear una rutina de treball ordenada i òptima. I l’economia, sense grans taquillatges i sense poder explotar la publicitat estàtica del camp, era del tot insuficient. Tanmateix, el factor humà va ser decidiu per aconseguir el somni de l’ascens. L’entrenador Josep Maria Rovira (ajudat per l’Alfonso Gallardo i el Javier Revilla) van mantenir el bloc de la temporada anterior i només van haver de fer algunes incorporacions puntuals molt encertades. Si cerqueu el darrer número de l’Escapulat, el butlletí de l’Europa, podreu repassar tota la plantilla d’aquella anyada triomfal que va culminar el 12 de juny en un llogarret del Vinalopó Mitjà anomenat El Pinós.

A la celebració de les “noces d’argent” van assistir-hi pràcticament tots els jugadors d’aquella època i en Pep Rovira i l’aleshores directiu i actual soci número 1, Alexandre Pujol, també hi van ser presents. Reviure les imatges de l’ascens del Pinós va emocionar-nos. Especialment quan interiorment vam recordar vells europeistes que ja no hi són. Cinta, tu sí que hauries demanat un ampolla de cava! Acabat l’acte, el capità de la plantilla actual, Àlex Cano, va admetre sentir enveja d’aquell ascens perquè sap prou bé el pa que es dona en un play-off. A diferència de les dificultats dels darrers anys, la temporada 1993-94 va acabar amb tres ascensos catalans a 2aB. A banda de l’Europa, el campió del grup 5è, el Centre d’Esports Sabadell entrenat pel veterà Antonio Jaurrieta i el segon classificat de la lliga, el Terrassa de Marc Serrano, van superar amb èxit el play-off. L’únic conjunt català que no va poder pujar va ser el Barcelona C, de Toño De la Cruz, que havia acabat tercer en la competició regular. El triple ascens va fer possible que la temporada següent un total de 12 equips catalans participessin en el grup 3 de la 2aB del futbol espanyol. Aquest èxit va ser possible gràcies a la reforma del sistema de competició i la creació de la lligueta d’ascens o play-off a partir de la temporada 1990-91. Això va penalitzar els campions de 3a, que van deixar de pujar directament. Tanmateix va oferir opcions a més clubs. El Nàstic (2n a la lliga) va ser el primer català que va pujar per mitjà del play-off; la temporada 1991-92.

Dimecres passat l’entrenador escapulat, David Vilajoana, va gosar pronosticar que la temporada vinent lluitarem pel títol de lliga. En prenem nota, però signem ara mateix acabar quarts i pujar, com ara fa un quart de segle i retrobar-nos al Camp d’en Grassot per a festejar el retorn a la categoria de bronze i veure cava del bo. El graó mínim on hauria de ser un dels 10 clubs fundadors d’una lliga, l’espanyola que enguany ha celebrat els seu primers 90 anys. Si mai visiteu el museu que la Real Federación Espanyol de Fútbol (RFEF) té a Las Rozas veureu l’escut de l’Europa al costat del dels altres 9 pioners de la Lliga. Un fet diferencial que a casa nostra només compartim amb el Barça i l’Espanyol.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *