El calvari de trobar plaça pública a P3

per Guillem Viñolas, Plataforma Proeducació Pública i de Proximitat

Aconseguir una plaça pública per un infant de P3 pot arribar a convertir-se en un Via Crucis en funció del barri de Barcelona en el que estiguis empdronat. La manca de planificació del Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) ha propiciat que any rere any les famílies hagin de patir un sistema d’adjudicació de places injust que pot convertir una etapa que hauria de ser molt il·lusionant en un calvari ple d’entrebancs i esperes innecessàries si no tens la sort d’aconseguir plaça en 1a opció.

Teòricament, com a ciutadà de Barcelona, tens dret a escollir una escola pública i de proximitat pels teus fills, però a l’hora de la veritat no és així.
Després de fer la ruta de les portes obertes per totes les escoles públiques del districte de Gràcia, vam completar un llistat amb 10 opcions tal i com ens demanava el CEB. Un llistat que tot i que et demanen que el facis per ordre de preferència, a l’hora de la veritat no és així, perquè si no entres a la 1a opció la resta d’escoles més demandades ja queden plenes en 1a i per tant la 2a opció només pot formar part d’una estratègia per evitar que et puguin assignar plaça fora del propi Districte si, com és el cas de moltes famílies, no contemples portar els teus fills a una escola concertada (on quasi el 100% de Gràcia són religioses!).

Concretament, a Gràcia, hi ha un dèficit d’oferta d’escola nova i la prova és l’excés de sol·licituds que aglutinen any rere any tant l’Univers com Teixidores i que enguany podrien formar un curs sencer amb totes les famílies que s’han quedat fora (52 famílies).

Per tal de denunciar aquesta falta de planificació, vam constituir la Plataforma Proeducació Pública i de Proximitat entre totes les famílies afectades a la ciutat de Barcelona i a través de la qual cada districte ha presentat les seves propostes al Consorci per solucionar els respectius greuges que ha ocasionat el sorteig.

A Gràcia rebutgem l’increment de ràtio generalitzat proposat pel CEB i demanem la creació d’una línia addicional (bolet) per a aquest curs en algun dels centres més demandats i l’obertura d’un nou centre amb les mateixes característiques o la reconversió d’algun centre concertat en el mínim temps possible per tal d’evitar que aquest problema es perpetuï en el temps.

Si això no es produeix, s’estaran creant ciutadans de primera i ciutadans de segona dins la pròpia xarxa pública. La política del CEB de matrícula viva ha fet que en un mateix barri hi hagi escoles segregades on l’equip directiu fa mans i mànigues per tirar endavant projectes en un entorn deteriorat i escoles noves, amb educació viva, que poden triar l’equip docent i ubicades en entorns ideals on només alguns privilegiats podran accedir-hi.

Esperem que el CEB reconsideri les seves darreres propostes i atengui les demandes de les famílies afectades, ja que som qui millor coneixem la realitat del districte i encara que sabem que afegir línies addicionals no són la solució a la falta de planificació existent, poden ajudar a paliar aquesta diferenciació entre famílies afortunades i famílies profundament decebudes amb el resultat d’un sorteig, que és el que per desgràcia determina quina serà l’educació que rebin les nostres filles i fills.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *