Rates

per Jesús Sánchez

Tocaria parlar de quin pacte serà el més diabòlic de tots per anomenar alcalde a Barcelona. O de com exhumar Franco del Valle i dels tribunals. O d’un cop d’Estat violent però sense violència. Però estem ja molt anestesiats davant l’allau d’informació amb l’única missió de guiar les masses cap al temple de la veritat interessada. Veritat que res té a veure amb la realitat que no és altre que una societat que ignora completament les últimes hores de l’orquestra del Titanic agenollat davant les mentides i ferocitat dels poderosos (a nivell domèstic parlem de les 400 famílies de què parlava Fèlix Millet i el conjunt que va desfilant in contínuum per combregar a la llotja del Bernabéu).

Però hi ha una realitat oculta. Està sota terra: son les clavegueres habitades per les rates. N’hi ha de dos tipus: les oprimides que seguint el símbol de la cultura oriental roseguen els fonaments estructurals per fer-nos sortir de la zona chillout occidental i propicia canvis per evolucionar. Per contra n’hi ha les rates del poder que utilitzen la seva capacitat destructiva per generar guerres i venjances sense fer soroll.

Quan les rates surten a l’exterior provoquen molta por. Com la guerra bruta contra Catalunya. O les xarxes de corrupció polítiques. O com a la Transició: ni estaven ni se les esperava. Però hi eren. Però ningú no en vol saber res.

Qui millor ha exemplificat la interrelació entre rates i clavegueres és el grup de punk rock La Banda Trapera del Río. En plena Transició la seva cançó “Venid a las cloacas” (Ciutat Satélite es como una enorme cloaca, por eso sus habitantes tienen rabo como las ratas) reflectia el submón de l’obrer oprimit. Avui 7 de juny publiquen nou disc titulat Quemando el futuro. Tota una declaració d’intencions. És hora que els fonaments de l’antic règim comencin a tremolar començant per les clavegueres de l’Estat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *