Bolquers

per Clara Darder

Darrerament estic en l’etapa bolquers. SÍ però aviat serà que NO. I les paraules “caca, pipi, esfínters, orinal, eixugar-se bé i paper del culete” estan incorporades en el meu dia a dia. Desconec si heu tingut el privilegi de passar per aquesta etapa a la vostra vida, com a infants segur que sí, però i com a mares i pares?

És divertit veure quan el petit o petita camina de puntetes perquè s’ha cagat i li és incòmode portar la tifarada al cul; o quan de sobte diu que no vol el bolquer; o quan vol emportar-se l’orinal al llit perquè li ha agafat gran estima. També fas carreres buscant el lavabo més proper, o aixecant-te a mitja nit per posar-lo a l’orinal, i tu amb una son que no t’aguantes, el deixes mal posat i es fa el pipi fora de la plataforma. Després com no, ja saps que et toca, fregar el terra de matinada. ¡Quin remei!

I llavors per a que tot segueixi el seu curs llegeixes contes on les caques tenen vida i donen consells als més petits. També et trobes cantant cançons sobre wàters i el rollo de paper o fent festes quan et demanen per anar de ventre per primer cop. Escoltes als experts i et diuen que els infants entrin al lavabo amb tu per normalitzar aquesta acció i incorporar-ho a la quotidianitat. Aquest fet, però et posa en embolics com per exemple: una amiga ve a veure’m a casa i vol anar al wc, i tu tota tranquil·la li dius que cap problema. El pas següent és la meva filla entrant i preguntant-li: “estàs fent caca?”. Quins riures ens férem les dues adultes.

En quines situacions em vaig trobant amb els nous aprenentatges de la més petita de casa i com m’emociono quan hi ha una nova fita. En definitiva m’emociono perquè creix i ho fa amb naturalitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *