1.000 dones assassinades

per Àngels Tomàs, consellera de Gràcia En Comú

Aquesta setmana s’ha obert pas als mitjans una esfereïdora notícia: des de 2003 (moment en que es comencen a comptabilitzar les dones mortes per aquest motiu) 1000 dones han estat assassinades, víctimes de la violència masclista.

Val a dir que el nombre de dones mortes víctimes de violència masclista es major d’aquest 1000, perquè s’han estat comptabilitzant sols els casos en els que hi havia una relació de parella o ex-parella. Però violència masclista és més.

És prou greu, com per veure la necessitat de parlar-ne sense ser ni 25-N, ni 8-M , ni haver patit recentment la mort d’una veïna, per aquests motius, a la nostra ciutat.

M’agradaria reflexionar sobre això, sobre la gravetat de la situació, sobre lleis i protocols no implementats econòmicament o la manca de desplegament de la llei catalana pel que fa a capítol destinat a l’educació, sobre les moltes desigualtats encara existents en tots els camps vers les dones, sobre el sistema patriarcal,…. Cal picar molta pedra. També a la nostra Gràcia estimada. Per a les que vivim i per a les que ens visiten.

He trobat força complert l’article de 10 de juny de 2019 de El Periòdico que sota el títol “Mil assassinades per la violència masclista des del 2003” finalitza amb la reflexió d’una jutge de primera instància que comparteixo bastant: “Sé que sona una mica a tòpic però educació, educació i educació. En l’àmbit penal, gestionem els fracassos, quan el mal ja s’ha produït, però per evitar-lo, s’ha de prevenir i educar a les escoles i les famílies i en els mitjans de comunicació. Quan tots vegem les dones com a iguals, no hi haurà problemes”.

Al fil d’aquesta reflexió vull felicitar l’esforç que des de diferents AFAs i AMPAS d’escoles de Gràcia estan fent amb xerrades, tallers i altres dinàmiques sobre coeducació, escoles feministes amb propostes educatives que busca la transformació social, l’emancipació de les persones. En definitiva educació per a les aules, i fora d’elles, per aconseguir fer decréixer la gràfica de la xacra social que és la violència masclista.

També fer pales la participació de tot d’entitats dels nostres barris en la formació sobre el protocol contra les violències masclistes a les festes majors i que sens dubte serà d’utilitat en aquests marcs i també a la interna dels mateixos col·lectius. Seguim!

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *