Laura Álvarez: “Gràcia és el paradigma de la sobresaturació turística”

per Carina Bellver

Després del sold-out al DocsBarcelona, ‘City for sale’ arriba als Cinemes Girona del 21 al 27 de juny. Es tracta del primer documental cinematogràfic que aborda un dels principals problemes de la ciutat: la gentrificació. A través de la història personal de quatre famílies de Ciutat Vella, el film denuncia el drama de l’expulsió dels veïns a causa de l’increment dels preus del lloguer o de l’especulació i l’assetjament immobiliari que provoca la massificació turística. Laura Álvarez, periodista i veïna de Gràcia, n’és la directora.

Com sorgeix la idea de fer ‘City for sale’?
El projecte es gesta a la Vila al 2015, quan m’implico com a activista a la plataforma Gràcia cap a on vas? i més tard a l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS). És quan m’adono que la ciutat ja no és aquella que tinc a la memòria, que els preus de l’habitatge son un absolut disbarat i que calia que més gent s’impliqués en les mobilitzacions veïnals. Tot i que el documental se centri a Ciutat Vella, l’angoixa i la inquietud es gesta a Gràcia, on visc des de fa sis anys i on ja he hagut de fer tres canvis de pis.

Hi ha estudis que demostren que Gràcia ja està gentrificada.
Gràcia és el paradigma de la saturació turística. Els graciencs estem patint la sobresaturació turística que provoca l’expulsió dels veïns. La gran majoria de víctimes d’assetjament immobiliari a Barcelona no sap que ho és, com li va passar a la protagonista del documental quan vam començar a gravar. És mentida que el turisme beneficia la ciutat, un turisme que a Barcelona arriba als més de 30 milions de turistes l’any en una ciutat d’1,6 milions de persones. Però la gentrificació e pot evitar, és només qüestió de voluntat política. No posar-hi remei és beneficiar-te’n econòmicament.

Quin és l’objectiu del documental?
‘City for sale’ és un documental de denúncia. Em venia de gust fer un documental cinematogràfic sobre un tema qu creia que era urgent d’explicar i del que no se n’era gair conscient: el lligam directe entre l’ascens dels preus abusius de l’habitatge i la massificació turística, amb l’especulació immobiliària com a motor i el capital estranger que fa pujar els preus. A l’era de la sobreinformació, els reportatges que s’ha vien fet a TV3 eren molt freds,basats en xifres. Creia que calia fer un documental que traspassés la barrera de les estadístiques i que apel·lés a les emocions i a l’empatia, perquè l’espectador pogués pensar “aquest podria ser jo”. La gran diferència amb el que ja s’ha fet és que no intentem buscar la neutralitat, volem mostrar la realitat de quatre famílies que es veuen afectades per la massificació turística i per la inacessibilitat de l’habitatge, per incentivar la mobilització de l’espectador.

El documental és la teva manera de lluitar contra el mostre de la gentrificació?
Sí, hem tingut la capacitat de crear un documental que està aixecant ampolles i ha despertat la inquietud en sectors polítics en campanya electoral, situant el problema de l’habitatge com a tema central. A més, hem aconseguit que l’ajuntament denunciï davant de la Fiscalia el cas dels protagonistes, la Montse i el Joan. Ha estat la nostra petita aportació a la lluita que encara continua. El missatge que volem transmetre no és el d’una ciutat que s’ha anat en orris sinó un missatge d’esperança: el canvi col·lectiu passa per la conscienciació individual i una implicació als barris. Cal que ens mobilitzem. La implicació individual és molt important perquè la protesta col·lectiva tingui força, es faci gran i obligui a actuar a la classe política.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *