Quinze anys amb socis d’honor

Quan Joan Carles Casanovas, director general de Casa Fuster, es disposava aquest dijous passat a bufar les espelmes dels 15 anys de l’hotel monument, els tenia al davant i els va cridar. “Van ser els nostres primers clients”, va dir. Dos veterans ben lluents i vestits ben moderns, l’Antoni Planas Mestres i la Mercè Mata Zanni, veïns de la plaça Lesseps, no gosen dir-ho amb tanta contundència, però en conversa amb aquest setmanari sí que el primer que fan és exhibir amb orgull la seva condició de socis 1 i 2 del club de jazz de l’hotel dels Jardinets. D’això, sens dubte, sí que en són els primers.

L’Antoni i la Mercè ho han tastat ja tot de Casa Fuster des que un ja llunyà 30 de juny de 2004 l’establiment va obrir una nova etapa sense deixar de reivindicar que va ser casa de Salvador Espriu, que moltes generacions van ballar al Cafè Vienès i sobretot que l’edifici va ser un encàrrec de Marià Fuster a Lluís Domènech i Montaner per a la seva dona, Consol Fabra.

Però la parella de la nit avui són l’Antoni i la Mercè. Òbviament han dormit a l’hotel, i fins i tot ja han passat pel novíssim Panot Restaurant de Marc Ribas, que avui també corre per aquesta terrassa de celebració fent platillos deliciosos. Els dos clients d’honor llueixen galons i no s’estan d’explicar que tenen el carnet del club de jazz ben signat pel client ocasional més famós de l’establiment, el senyor Allan Stewart Konigsberg Woody Allen, aquell qui quan hi és i li ve de gust baixa de la seva habitació amb el clarinet i es posa a tocar al costat dels seus amics Conal Fowkes i Eddy Davis. “Ja tenim els tres possibles dies que hi pot tocar reservats”, diu la Mercè. No se’ls escapa ni una: Allen toca el 18 al festival Jardins de Pedralbes, i per l’hotel ja corre la veu que té una habitació reservada per diversos dies.

L’Antoni i la Mercè es mouen discretament per la festa però res no els atura: ell enginyer i ella artesana i ceramista, experta en la tècnica del trencadís, són extrovertits i no els fan por els periodistes. Només no entren en detalls en una cosa, l’edat. “Posa més de 80”, diu la Mercè… Unes quantes més són les peces de trencadís que ha instal·lat a la Torre dels Dracs, una casa que tenen entre Corbera i Cervelló, i on ella ha aconseguit desplegar la seva passió per Gaudí gràcies també als ensenyaments de l’arquitecte Joan Bassegoda.

Gaudí, Espriu, Fuster… la nit s’acaba des de la terrassa amb les millors vistes del passeig de Gràcia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *