Sílvia García, les interioritats de l’arquitectura

per Ramon Casalé Soler

A la galeria H2O (Verdi, 162) es pot contemplar una exposició de dibuixos de la jove estudiant d’arquitectura Sílvia García (Manresa. 1990), on el tema principal és la representació del que hi ha dins de despatxos d’arquitectura i disseny, concretament de 46, que ella mateixa ha anat visitant. O sigui, es tracta d’observar-los detingudament per després plasmar-los en un paper, ressaltant els aspectes que més li han interessat. De fet, aquests espais no deixen de ser els centres d’estudi i creació on sorgeixen infinitat de projectes que no tots arribaran a fer-se realitat.

Sílvia García està a punt d’acabar la carrera d’arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Actualment treballa a la Fundació Mies van der Rohe de la mateixa ciutat. Ha col·laborat en diversos projectes per a empreses com Balenciaga, Santa & Cole i Vitra, entre altres. Ha fet il·lustracions i collages per a revistes de Nova York, Los Angeles i Mèxic. Ha organitzat tallers interactius per a crear espais, tant reals com imaginaris, mitjançant la utilització del collage i la il·lustració.

El projecte a H2O es titula Domestic Workspaces: l’ocupació d’un lloc determinat i l’espai on es treballa. Però la particularitat de les il·lustracions que omplen la galeria -tres per cada estudi- resideix en que barreja la part analògica -el dibuix a mà- amb la tecnològica -la utilització de l’ordinador. Per això en cadascuna de les seves obres apareixen objectes pintats i ben dibuixats que contrasten amb altres realitzats a mena d’esbós. Els elements acolorits són els que ella vol destacar dels espais que ocupen els arquitectes. Per tant, “el projecte ens convida a reflexionar sobre el diàleg que estableixen les persones amb l’espai que ocupen i els seus hàbits a través dels objectes quotidians amb què els omplen”. Anteriorment havia desenvolupat els projectes “My house is your house” i “What if?” Aquest últim tracta de mostrar que ningú està creant res de nou, el que es fa és reinventar allò clàssic que ens pugui fer alguna mena de servei.

Els objectes que apareixen són els habituals en qualsevol despatx d’arquitectura: taules on es reuneixen els autors dels projectes, butaques, cadires, sofàs, estanteries plenes de llibres, làmpades… Encara que també hi ha altres elements corresponents a nous dissenys. Ella mateixa senyala que a mida que anava visitant aquests despatxos se n’adonava que hi havien “punts en comú entre bastants estudis: llibres, objectes, maneres d’organitzar-se… però el més destacat de tots era justament la seva qualitat domèstica”.

, ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *