El moviment Primàries s’activa per arribar al Parlament

per Llorenç Prats, advocat

L’esforç de les candidatures de Primàries Catalunya ha estat doble i complex. D’una banda, per articular el mecanisme de primàries obertes (conquesta com poques dins d’una societat democràtica) i de l’altra, la formació i constitució de candidatures disposades a entrar en l’arena electoral. I tot plegat, amb poc temps, sense organització prèvia i amb una escassedat de mitjans incomparable. Malgrat tot, els resultats, amb més de 50.000 vots plens de determinació, dotzenes de regidors i quatre alcaldies, són indicadors concloents sobre la bondat d’aquest primer, difícil però necessari esforç realitzat.

En la base de l’activitat política de Primàries Catalunya hi ha la necessitat imperiosa de fer efectiu el mandat democràtic sorgit en el referèndum d’autodeterminació del passat primer d’octubre de 2017. Fer efectiu el mandat suposa, tancar el conflicte de sobirania que el referèndum d’autodeterminació, com eina democràtica, pretenia resoldre. La no efectivitat del mandat obliga que la naturalesa fonamental del conflicte continuï viva, cosa que obliga a mantenir actius els mecanismes naturals de cohesió i creativitat que com a poble podem desenvolupar. Només així, és possible una evolució suficient per assolir i mantenir la independència de Catalunya.

Primàries Catalunya, per tant, té tots els components per permetre aquesta dinàmica política: l’apoderament ciutadà, el comportament democràtic i la catarsis col·lectiva. Aquesta constatació desenvolupa facultats soterrades dels catalans, en comunicació i organització, imprescindibles per créixer com a poble lliure i per mantenir-se fidels als principis, no deixant res per guanyat mai, enmig d’un món en evolució i amb reptes extraordinaris al davant. El tipus de polarització política que defensa Primàries Catalunya, per tant, no busca reduir la cooperació a tots els nivells de la societat, començant ara en la governabilitat dels ajuntaments del país, sinó en ampliar-la, buscar sinergies sinceres, a partir del que cadascú vol ésser, en llibertat adulta i conscient.

El clima social en el país reneix quan s’avança a fer efectiva la independència, ja que s’acumulen forces creatives amb grans quantitats. I en aquesta acumulació de forces sorgeixen totes les potencialitats del poble català, el qual roman soterrat fruit de la seva autocensura o renúncia, tot disminuint el seu rendiment i deixant d’aportar el millor de la seva manera d’ésser al conjunt de la societat catalana, d’Europa i del món.
Mantenir la tensió de sobiranies entre catalans i espanyols, que en darrer terme és el que suposa la constitució d’un nou estat en forma de república, d’acord amb el van decidir la majoria de catalans, no ha suposat, en general, sobretot en aquests darrers dos anys, la proliferació de comportaments irresponsables o perjudicials entre les persones.

Per tant, el conflicte no sols ajuda a alliberar emocions fortes (estrès per anys de repressió, incomprensió i submissió) sinó sobretot perquè, en contra del que diuen els seus detractors, permet una fructífera cohesió grupal feta del reconeixement conscient de cada persona amb totes les seves circumstàncies i problemàtiques. I d’aquesta darrera constatació és on neix la paradoxa prodigiosa del moviment independentista català: que la democràcia viu del respecte mutu quan les persones poden buscar solucions juntes, i fent viables les alternatives que trobin.

El projecte de Primàries Catalunya roman viu i fort. És un moviment que no és exclusivament municipalista. I en aquesta línia, el moviment, amb més temps i organització es prepararà per saltar a l’arena nacional. Votar candidats, a partir d’un cens obert d’inscrits, per conformar una llista al Parlament és una tasca extraordinària que pot despertar moltes energies creatives i compromeses amb el país. Mai s’hauria fet una cosa semblant, i el salt suposa un repte impressionant. L’organització nacional de les primàries obertes pot ésser complexa, dins de la transparència i transversalitat que ha de tenir. La gent que hi treballarà, tanmateix, segur que ho farà possible, sigui per l’expertesa que han acumulat o sigui per l’efecte multiplicador que les accions col·lectives tenen. Caldria bastir amb prou força la candidatura i entrar en la precampanya igualment preparada. Si tot això és sense la participació dels dos grans partits sobiranistes, ERC i JXCAT, com segurament succeirà, per mor de mantenir les seves estructures de partit amb unes cúpules que controlen cada moviment, el repte serà doblement apassionant, sobretot si els rendiments d’aquests partits en base a silenciar el conflicte existent no dona cap resultat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *