Joan Such: “La Salle sempre ha estat lligada al país”

Joan Such (Badalona, 1962) tanca aquests dies una etapa de nou anys com a director de La Salle Gràcia, un dels centres educatius de referència de la Vila, bressol als anys 70 de concerts de la Nova Cançó o de l’underground i des del 9-N famós mundialment per les cues de votants al seu pati blau.

Marxeu a fer de cap d’estudis a La Salle Bonanova. És un ascens?
Després de La Salle Gràcia no hi ha res més amunt. Hem fet un gran canvi aquests anys, amb noves línies d’infantil i primària, música, batxillerat artístic i ara a punt d’obrir el batxillerat dual. Hem passat de 500 a 1.180 alumnes i alhora hem recuperat lligams amb moltes entitats i amb el teixit local.

Nou anys són molts anys?
A La Salle treballem per triennis i el màxim són tres. M’hauria agradat seguir un trienni més perquè hi ha nanos que vaig veure entrar a P3 i ara fan ESO i m’hauria agradat veure’ls acabar.

Quins nous objectius tens ara?
És un canvi d’entorn i d’alumnat. Només tractaré amb adolescents. Val a dir que, com que hi havia també la possibilitat d’anar a dirigir centres a Girona o a Figueres, l’opció de La Bonanova té un trastoc quotidià menor, perquè seguiré vivint a Gràcia. La idea és estar-hi dos anys i potser tornar a dirigir.

Una opció de direcció d’aquí a dos anys és La Salle Barceloneta.
Sí, justament on vaig començar en el món de l’educació. És el lloc que em faria més il·lusió, perquè inclou oferta post-obligatòria. Potser és per això que a Gràcia hem acabat introduint oferta de FP.

La Salle Gràcia és un símbol més enllà de l’escola: seu d’activitat cultural, la pista blava del 9-N… Com veus el futur de l’escola en relació amb l’entorn?
Vam posar l’escola a disposició de la iniciativa del 9-N perquè sempre hem estat lligats a l’entorn i al país. Ho veiem com una necessitat. Hem de ser un element de cohesió; això és l’escola catalana. A Gràcia hem establert una molt bona connexió amb Lluïsos acollint activitats de cant coral, hi compartim un equip de ping-pong. la setmana que ve vénen els Castellers, ha vingut l’Atzeries…

L’escola de base cristiana ha rebut algunes sacsejades amb els casos de pederàstia. Com heu viscut aquest tràngol?
Les problemàtiques que surten han existit i tothom té cadàvers a l’armari. És una etapa fosca, però això també passa no només en centres educatius religiosos sinó en clubs esportius o agrupaments, i a tot arreu on hi ha canalla. Tots aquests casos són condemnables, però hem de destriar el gra de la palla.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *