‘Soroll de màquina estèril’, educació i art en comunitat

No és estrena absoluta però sí la primera vegada que el veuen en pantalla gran. I la cosa canvia. Amb el curs escolar acabat i la majoria de joves amb les energies posades en les vacances, la trobada als cinemes Texas aquest dijous es pot considerar un èxit; no només han vingut els protas del treball realitzat aquest curs amb el programa Creadors en Residència, impulsat per l’ICUB i el Consorci de Barcelona, també hi és una considerable representació de la comunitat educativa de l’IES Príncep de Girona, en pocs mesos anomenat Teresa Pàmies, com s’esforcen a recordar els alumnes.

“M’ha ensenyat a treballar en grup i he tingut l’oportunitat de conèixer millor els meus companys en tan sols un curs que durant tot els anys de l’ESO”, respon la Mitsuko a la pregunta sobre què havien après durant aquest projecte artístic. També a aprendre de l’error: el títol és una traducció del google translate que hagués estat desafortunada en d’altres circumstàncies però que aquí van decidir que funcionava, igual que Alejandro de Mí, el suposat protagonista de la pel·lícula: “Vam fer tallers d’escriptura automàtica i un alumne va escriure això en comptes de dir “alejándose de mi”, i vam decidir deixar-ho”, explica Fito Conesa. El curt, tota una declaració de les emocions i pensaments dels adolescents, no té veu en off sinó que està narrat amb subtítols, paraules escrites sense filtre ni correccions pels participants. D’aquí l’ús del castellà i català indistintament o les faltes ortogràfiques. L’equivocació és part del procés d’aprenentatge. Així com les noves maneres d’ensenyar i aprendre a les aules. Precisament això també reclamen el professorat de l’institut. Tot canvia, l’escola també ha de canviar. I volen seguir apostant pels projectes com Creadors en Residència. I Experimentem amb l’Art també vol seguir treballant amb instituts, ara que han provat, perquè és això els que els defineix, l’art i l’educació en comunitat. I Fito Conesa que no vol abandonar el Príncep de Girona (Teresa Pàmies, tornen a cridar els alumnes), i tot i que sap que el programa ha acabat oficialment, ell segueix donant-hi voltes i pensant en crear tallers de vídeo, per exemple, amb altres residències que hagin fet treballs audiovisuals. La xarxa no s’atura.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *