Araya: “Cal un equilibri perquè tothom pugui gaudir del parc i reconnectar-lo a la ciutadania”

El sociòleg Alexander Araya, investigador de la Universitat Ca’ Foscari de Venècia, és el responsable de l’estudi Rights Up, que avalua l’augment de protestes per les possibles conseqüències negatives del turisme de masses a Barcelona -amb especial atenció al Park Güell-, Venècia i Amsterdam.

Quin interès té a nivell de turisme global el Park Güell?
El Park Güell és un cas emblemàtic perquè l’origen de la idea de l’accés regulat respon a problemes de saturació i protecció del patrimoni. Però també és un cas important per la resistència de ciutadans i organitzacions que van lluitar per aquest espai públic que, si bé no s’ha privatitzat, ara és públic sota determinades condicions. M’interessa entendre com funciona la regulació dels fluxos, perquè és una idea freqüent, la de limitar l’accés amb una entrada. Venècia està parlant d’una contribució d’ingrés o Buthan també té una entrada per turista i dia. Itàlia vol limitar l’accés a Cinque Terre. Per això el Park Güell és important, encara que un recinte no sigui una ciutat. Perquè a més a més no és un cas tancat, i encara s’està provant la manera de gestionar tant la zona monumental com la resta del recinte. Hi ha qui el veu com un espai perdut per a Barcelona. Cal un equilibri que permeti que tothom pugui gaudir del parc i reconnectar-lo amb la ciutadania.

Quines similituds i diferències hi veus en els tres casos?
El projecte parteix de les similituds perquè Barcelona, Venècia i Amsterdam tenen un centre històric important i són destinacions obligatòries en llistes de viatge, tenen un fort turisme de creuer i són ciutats que d’una o altra manera depenen del turisme. Ara bé, hi ha molts matisos: l’oferta laboral a Barcelona és més diversa que la de Venècia o el treball sexual no és el mateix a Venècia que a Amsterdam. Com que el projecte se centra en grups de ciutadans, mitjans de comunicació i protesta pública, les estratègies per protestar també canvien: a Barcelona i a Venècia és més habitual sortir al carrer. La comparació pot ajudar a trobar solucions.

Les protestes contra el turisme generen encara incomprensió.
Sí, i poden semblar noves però no ho són. El moviment de lluita contra els creuers a Venècia és anterior al 2012, el cas del Park Güell es remunta al 2013. Potser ara els mitjans hi dediquen més atenció, i es fan ressò de casos sensacionalistes com turistes nus o pixant als monuments. La premsa local, per exemple, informa a un altre nivell: seguint les dinàmiques més profundament que els mitjans globals. Volem documentar aquesta diversitat, i també analitzar com el periodisme ciutadà ho difon a les xarxes socials. La premsa local informa que a Venècia, per exemple, una nova regulació impedeix que els nens i nenes no poden jugar en una part de la ciutat, però els turistes no saben que aquests espais que es perden es transformen en terrasses on ells fan una cervesa. La idea és mirar la complexitat des del dret a la ciutat.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *