Badia repeteix com a regidor però sense el portaveu Soro en el grup municipal

Tal com estava previst i reiterada la voluntat de repetir per part seva en les últimes setmanes, el regidor de Gràcia, Eloi Badia, seguirà en el càrrec que va assumir un ja llunyà novembre de 2015, quan es va aclarir un cert joc de cadires a BCN En Comú que va provocar que el Districte tingués fins a tres regidors diferents en només sis mesos: Laura Pérez ho va ser oficiosament un dia, Raimundo Viejo va arrencar el mandat i Badia va agafar definitivament les regnes fins al punt que ha decidit repetir.

Badia, que si completa aquest mandat fregarà el rècord que a Gràcia només va aconseguir el socialista Xavier Valls als anys 80-90 amb nou anys, s’estrenarà en el nou cartipàs local la setmana del 22 de juliol, amb data de ple local encara per definir. La presidència del districte encara està pendent de designar però habitualment es reserva com a marge de negociació en els contactes amb l’oposició que ara s’acceleraran.

El regidor de Gràcia, no obstant això, no estarà acompanyat en aquest mandat per qui ha estat una de les seves mans dretes, el portaveu del grup municipal, Robert Soro, que s’ha retirat a última hora del procés de primàries malgrat que havia manifestat la seva intenció de continuar. Els moviments interns d’aquests últims dies s’han traduït amb una candidatura en equip liderada per Jordi Farriol, veterà de la política local i portaveu d’ICV-EUiA entre el 2002 i el 2007.

Farriol, que també va ser posteriorment president de l’executiva local d’ICV i coordinador del grup municipal a Barcelona, ha integrat en el seu tíquet la fins ara consellera Àngels Tomàs i suma dos pesos pesants de Gràcia En Comú com Yusef Quadura i Cristina Carrera. L’assemblea va validar dimarts la llista. La cinquena consellera serà Judith Calàbria, que seguirà compatibilitzant el càrrec polític amb el de consellera tècnica per designació directa del regidor. La setmana que ve, en tot cas, es votarà la llista i els nous consellers es proclamaran el 22 de juliol.

Fer política des del carrer

per Robert Soro, militant de Barcelona En Comú

Qui m’ho anava a dir fa un mes que aquell plenari de tràmit, per aprovar l’acta, era el meu últim, de fet vaig improvisar unes paraules que no tenien voluntat de comiat. Doncs sí, va ser el meu últim plenari com a conseller de districte de Gràcia, donat que fa pocs dies vaig decidir retirar-me del procés de primàries que tot just ara comença a Barcelona en Comú.

En aquelles paraules vaig parlar dels veïns i veïnes, entitats, col·lectius i associacions, la política té sentit si pensa en la ciutat, els barris i la seva gent, organitzada o no. També vaig agrair la immensa tasca de les persones que treballen a l’Ajuntament, son els responsables de que la ciutat funcioni dia a dia, més enllà dels cicles electorals. Però vaig voler fer un reconeixement explícit a la feina de les conselleres i consellers de districte.

A la ciutat hi ha aproximadament unes 190 persones que fan de conseller de districte, que a finals de més seran nomenats, miraran de ser útils als seus intentant aportar la seva mirada política. Persones que la majoria de vegades han de compatibilitzar la seva feina amb la tasca de conseller, restant hores a la seva família i amics, una dedicació que moltes vegades és invisible i poc reconeguda. Joan Fuster va dir “La política o la fas o te la fan”, vosaltres consellers i conselleres de districte feu política.

Miguel, Luis, Jordi B., Alberto, Roser, Ma Antònia, Quim, Núria, Alba, Jordi D, Joan, Silvia Manzano, Silvia Mayor, Esteve, Berta, Eduard, Clara, Marta, Àngels i Judith, moltes gràcies per la feina que feu. Han sigut 4 anys molt intensos per mi, tinc una llarga i diversa experiència laboral i us puc assegurar que no hi ha comparació. He aprés molt de com funciona l’Ajuntament i la ciutat (i del que no funciona també), hi ha moltes coses que tornaria a fer, i altres moltes que amb l’experiència faria d’una altra manera, però el que és segur és que li posaria la mateixa il·lusió, intensitat i dedicació. Tinc un amic que defineix la figura del conseller de districte com una barreja entre “ficus i sac de boxa”, possiblement és una bona definició, sobretot fins que les competències dels districtes no siguin clares, o fins que no s’acordi un procés d’elecció directa dels consellers de districte, dotant-los de més responsabilitats, segur que això arribarà algun dia, però ara per ara els consellers i conselleres son la cara política més propera a la ciutadania, a qui els expliquen en qualsevol ocasió, canal, i horari quin és el problema que els preocupa, i nosaltres, amb millor o pitjor fortuna, mirem d’incidir en canviar les condicions de vida de la gent, dels nostres veïns i veïnes. Això és fer política.

Jo no marxo lluny, continuaré militant a Barcelona en Comú, a l’assemblea i als eixos, continuo vivint als “barris del nord” com li dieu des del barri del sud, i em trobareu a les xarxes i carrers.

, ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *