Un estudi compara el Park Güell, Amsterdam i Venècia per entendre la turismofòbia

Foto: Fotomovimiento.org

Un estudi de la universitat Ca’ Foscari de Venècia finançat per la Comissió Europea està comparant des de fa 13 mesos les problemàtiques de Barcelona -amb especial atenció sobre el Park Güell- i les ciutats de Venècia i Amsterdam per entendre el creixement de protestes per les possibles conseqüències negatives i les mesures que s’estan adoptant sobre el turisme de masses. El responsable del projecte Rights Up, Alexander Araya, ha arrencat la investigació amb una reunió amb l’empresa pública BSM interessant-se pel model de gestió i governança del recinte -en evolució des que el 2010 va iniciar-se el debat amb la creació de la Coordinadora d’Entitats del Park Güell davant la primera idea de tancar la zona monumental el 2009- i, tal com explica Araya a l’Independent (vegeu entrevista), ara es tracta de “buscar un equilibri perquè tothom pugui gaudir del parc i reconnectar-lo amb la ciutadania”. L’estudi planteja que el tiquet d’entrada a la zona monumental del Park Güell no redueix el nombre de turistes a l’entorn del recinte. El projecte entrarà aviat en la fase de publicació de conclusions.

D’altra banda, l’Ajuntament, a través de la comissió de mobilitat de la Proposta Estratègica del Park Güell, ha comunicat aquesta setmana els primers resultats d’ús del bus llançadora, que es va activar l’1 d’abril per atenuar els desbordaments en les línies regulars de bus 24 i V19 i que connecta gratuïtament els visitants que treuen l’entrada on line des de la plaça Alfons X a la porta de la carretera del Carmel. En els tres primers el bus llançadora ha estat utilitzat per un màxim del 35,3% dels visitants amb entrada on line.

La Universitat Ca’ Foscari de Venècia, ubicada en un dels punts de concentració turística més intensa del món, ha triat el Park Güell com a escenari principal a comparar amb la capital del Vènet i també Amsterdam per trobar respostes a la necessitat de repensar el turisme global i els seus efectes.

L’estudi Rights Up, finançat per la Comissió Europea en el marc del programa Horizon 2020 amb el fons d’investigació Marie Curie, s’ha reunit amb l’empresa pública BSM, de l’Ajuntament de Barcelona, com a responsable de la gestió del recinte, posant èmfasi en l’evolució del model, el debat des del 2010 sobre l’accés regulat de la zona monumental i els resultats del manteniment dels 9 milions de visitants comptant els visitants de pagament i els passavolants que entren a la resta de l’espai o es passegen pels voltants. “Els activistes locals creuen que el tiquet no redueix la quantitat de turistes a l’entorn”, apunta l’estudi com a premissa.

El responsable de l’estudi, Alexander Araya, en conversa amb L’Independent, defineix el cas del Park Güell com a “important” per “la resistència de ciutadans i organitzacions que van lluitar per aquest espai públic” que ara és “públic sota certes condicions” i es remunta per exemplificar la durada del conflicte a les protestes de 2012-2013 vinculades a la Plataforma Defensem el Park Güell, si bé el 2010 una primera Coordinadora d’Entitats ja va criticar el primer projecte municipal de l’any 2009 per regular l’accés al recinte i ubicar-hi fins a cinc quioscs-bar repartits a l’interior (vegeu L’Independent núm. 314).

Ara, segons Araya, es tracta de “mirar aquesta complexitat des de la idea del dret a la ciutat” i com ho viuen altres territoris amb una pressió similar sobre l’espai públic. “A Venècia, per exemple, una nova regulació impedeix que els nens i nenes no poden jugar en una part de la ciutat, però els turistes no necessàriament saben que aquests espais que es perden es transformen en terrasses on ells fan una cervesa”, argumenta.
L’estudi encara es troba en fase d’anàlisi, incloent l’impacte en els últims anys que hi ha aportat premsa i xarxes socials per amplificar episodis de turismofòbia.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *