Els tallers d’art

per L’equip d’Experimentem amb l’Art

Cap a les 17 ‘30h de la tarda, comencem a preparar el berenar, per compartir amb les famílies de cada grup dels tallers d’art, com han viscut aquest curs 2018-19. Moltes ja fa temps que formen part de l’Entitat, d’altres és la primera vegada que venen, però si hi ha alguna cosa en la que totes coincideixen, és en l’hospitalitat i l’acollida rebuda. Se senten que formen part de la comunitat EART i agraeixen els vincles, relacions i complicitats que es teixeixen a l’espai.

Comentem l’evolució dels infants durant aquest curs, i entre totes destaquem, l’alt grau d’autonomia que han adquirit. Apareixen conceptes com, deixar-se anar, atrevir-se a fer, confiar en les seves capacitats i amb el grup, com també, tot l’aprenentatge obtingut a partir de la pròpia experiència, dels seus interessos i de les seves necessitats. Ens mirem i somriem. Per nosaltres, una de les particularitats del projecte, és precisament, potenciar que els mateixos infants prenguin la iniciativa en el seu procés d’ensenyança i aprenentatge. “Hem de seguir anant cap als processos de treball col·lectius, incloent-hi l’assaig-error i la incertesa.” Comenta la Berta, educadora del grup d’infants 4 i 5 anys i famílies: “ i acollir realment l’inesperat, sense avançar-se a donar solucions.”

Entenem que l’acció educativa ha de ser un espai de recerca que ens ajudi a cultivar les mirades i els pensaments, afavorint la consciència creativa. L’art contemporani ens serveix per parlar sobre diferents aspectes del nostre dia a dia, posant en valor tot allò que ens interessa i ens preocupa, amb mirada crítica. Per seguir imaginant possibles canvis i transformacions.

En un moment de la conversa, la mare de la Clàudia, ens explica que la seva filla, sempre té la necessitat de controlar-ho tot, i que els tallers d’art l’han ajudat a tenir una altra actitud davant les coses del seu dia a dia. “ Sempre és sorpresa. Mai saps que passarà” Comenta. Tan sols, el fet de deixar-se anar, per ella ja és molt important.

Ja gairebé es l’hora, però no volem marxar sense abans haver reflexionat amb el tancament d’aquest curs. Volem compartir entre totes, que no hi ha la necessitat de trobar respostes tancades, com tampoc arribar a resultats concrets, però si, vetllar per fer visible el procés i que ens acompanyi de forma col·lectiva, durant tota la investigació. “Al final de trimestre tornem a mirar el que hem fet i investigat, fent valdre les descobertes. Projectant les fotografies de les sessions, organitzant una exposició o bé revisant l’arxiu d’experiències, per compartir amb les famílies. L’últim dia de trimestre les famílies venen 10 o 15 minuts abans i el grup els ho explica. Ha funcionat molt bé.” (Berta). Comencem a recollir i mentrestant, ens acabem la fruita. A les aules, a la cuina i al mig del pati, entre motxilles, bicicletes i patinets, hi ha famílies que es retroben i s’acomiaden, algunes d’elles marxen a viure a fora i ja no ens veurem i d’altres que al setembre continuarem col·laborant plegades. Sentim que el projecte es viu i es troba en constant moviment. Son les experiències de totes i cadascuna de nosaltres, i que sense tota la implicació, no seria possible. Continuem al setembre, amb noves propostes i reptes, creixent i ampliant aquesta infinita xarxa de coneixements. Gràcies!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *