Pepita Pardell: adéu a una persona diferent

per Marta Pardell, neboda i periodista

Fa uns dies que ens ha deixat Pepita Pardell, pionera de l’animació a Catalunya i Espanya, a més de dibuixant, il·lustradora, pintora i, sobretot, ésser excepcional. La Pepita, amb la seva tenacitat, esforç i tossuderia ha deixat empremta a totes les dones que hem tingut la sort de conèixer-la.
I és que una noia de Barcelona en els anys 40 i 50 del segle XX, procedent d’un entorn humil i colpejat per la Guerra Civil, ho tenia tot en contra per convertir-se en una professional liberal independent. Però Pepita ho va aconseguir sense fer soroll, a la seva manera, en un triomf discret que, per sort, no ha passat desapercebut.

Els dos elements clau en la seva vida han estat l’amor per la natura i pel dibuix animat. Dues passions que es desperten ja des de nena a través de les passejades pel Coll, la Teixonera o el Carmel i els estius a Montserrat. Ben aviat, la petita mostra dots per al dibuix i els seus pares decideixen fomentar-les. La Pepita rep les primeres lliçons d’Antoni Comerma, destacat pintor internacional i germà d’una veïna del carrer Tirso número 15, a on viu la família. Amb ell, aprèn a traspassar al paper tot allò que veu a la natura i que la fascina. Més endavant, complerta els seus estudis artístics amb formació reglada a l’escola de la Llotja.

L’altra gran passió de la Pepita es desperta el 1941, amb l’estrena de la Blancaneu, que la fa adonar-se que els dibuixos poden cobrar vida. Una ambició que cobejava des de petita, quan feia dibuixos als extrems dels tiquets de tramvia que feien la impressió de moviment si es passaven de pressa. I només uns anys més tard, descobreix que ben a prop de casa es prepara una pel·lícula de dibuixos animats, la primera a tot l’Estat i també la primera en color d’Europa. Als Estudis Balet&Blay s’hi està rodant Garbancito de la Mancha, i la Pepita hi aconsegueix feina colorejant fons. Però ella vol més, vol ser animadora. I demana material per treballar a casa i anar millorant. Allà, en un ambient alegre i jove, coincideix amb altres joves com ella, i entre tots es demanen consell i intenten veure tot allò que es fa als Estats Units per millorar la tècnica. Les tres pel·lícules en les quals va treballar la Pepita a Balet&Blay la forgen com a animadora.

Després del tancament dels estudis, va treballar durant deu anys per a Ediciones Toray com a il·lustradora de còmics romàntics per a jovenetes. Però els dibuixos animats tornen a la seva vida el 1962, quan fitxa pels estudis Buch-Sanjuán i descobreix un món diferent dins l’animació: el de la publicitat. Després arriben altres estudis, com Publivisión, Pegbar Productions o Equip i Cine Nic. De tots aquells anys, la Pepita sempre ha estat especialment orgullosa de La Doncella Guerrera, un curt de 12 minuts que va elaborar tota sola des de casa, per després guiar l’equip de rodatge. La seva satisfacció més gran va ser la valoració que en va fer Robert Balser, fundador de Pegbar i destacat animador internacional. Li va dir: Has hecho un buen trabajo.

Al llarg de la seva carrera la Pepita ha participat en campanyes publicitàries de prestigi, produccions internacionals, sèries de gran ressó com Mofli, el último Koala i fins i tot en la primera pel·lícula de dibuixos animats en català, Desperta Ferro. Però el més important de la Pepita és que ho ha fet sense donar-se importància i sempre des de la professionalitat, el rigor, i el respecte absolut per la seva professió.

El gran llegat que ens deixa no es tradueix només en la seva obra. La seva vida ens mostra que qualsevol somni es pot fer realitat si hi posem tota la passió. Una passió que mai no li ha faltat a Pepita Pardell.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *