Cinta S. Bellmunt: “Hem de conèixer el poble gitano a través de la seva veu”

Vuit anys després de la producció i emissió per TV3 de Gitanos catalans!, de Xavier Gaja i Sicus Carbonell, la periodista i arqueòloga Cinta S. Bellmunt publica el llibre Gitanes i gitanos catalans, un recull de 40 testimonis que aporten una mirada moderna i de futur de la comunitat gitana.

Quines diferències manté amb el documental?
El llibre es presta a aprofundir i a reflexionar sobre els temes que es tracten. El format també permet donar veu a més persones, el documental està més limitat per la duració. El format audiovisual té frescor però en el llibre he pogut incloure declaracions molt més llargues. En el documental surten 32 testimonis, al llibre 40.

I com s’estructura?
És un treball de camp que té la responsabilitat de transmetre el coneixement i l’opinió dels testimonis. Està estructurat per àmbits temàtics, es parla de festes, religió, educació, menjars, i amb un estil periodístic es van donant veu a les diferents persones per tal de construir el relat.

Què hi has descobert?
El que més m’ha agradat és veure com ha evolucionat una comunitat amb tradicions arrelades però que, sobretot a causa de la crisi econòmica, ha hagut d’introduir canvis en alguns posicionaments. Ells mateixos reflexionen que si volen aspirar a una millor qualitat de vida han de donar més prioritat a l’educació, i així optar a millors professions i condicions laborals.

I el paper de la dona?
Els principals canvis han tingut lloc en les darreres dues dècades. I en el tema de la dona s’estan obrint finestres, amb l’aspecte educatiu també s’està avançant molt. Les famílies són més conscients que els fills han d’anar a l’escola, i després seguir formant-se.

Com es veu reflectida la Gràcia gitana al llibre?
Els testimonis són de diverses localitats (Tarragona, Reus, Manresa, Lleida, Mataró o Perpinyà), i de Barcelona, bona part són de Gràcia. Fan moltes referències a la rumba, a la Festa Major o a Sant Medir. També a l’ús del carrer com a espai de joc pels infants i de trobada dels grans. La tia Mercedes, per exemple, recorda el carrer Fraternitat i Ca la Magdalena, on un any va anar la Lola Flores i van fer festa tota la nit.

La majoria dels testimonis són gent anònima?
Hi ha personatges coneguts com el Moncho i el Peret, però sobretot la majoria són gent senzilla, anònima, però que aquí, els posem cara, nom i cognoms. És un manera de fer memòria històrica i de conèixer el poble gitano que s’expressa lliurement, és la seva veu, les seves vivències.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *