Escriure sobre La Festa

per Carina Bellver

Zapping. Onze de la nit de dimarts. Pujant i baixant canals des del sofà arribo a les Teresines. Impossible no enganxar-se a aquesta sèrie que, als de la meva quinta, ens transporta a la infantesa dels 90 i ens arrenca, com a mínim a mí, un somriure còmplice. En aquest cas, l’emblemàtic pis de les tres veïnes gracienques es converteix en el taller on es preparen els guarnits, després d’haver decidit, a corre-cuita, decorar el carrer un any més. Un pis que es transformarà en el camerino improvisat de la Núria Feliu, en un cameo de l’artista santsenca que s’interpreta a ella mateixa actuant a les Festes de Gràcia del món teresià.

L’encert del capítol transporta la ficció paral·lament a la realitat. I em fa recordar que he rebut un missatge de la Sílvia que em convida, un any més, a participar en l’especial de Festa Major. Tic tac, tic tac. Les comissions de carrers ultimen, a contrarellotge, les darreres setmanes de feina. Ja queda menys d’un mes per a la traca d’inici de les festes. I com és també tradició, els redactors de l’Independent ultimem, també a contrarellotge, l’especial que tanquem a principis d’agost. Tenim el luxe i l’honor de saber, abans que la resta de lectors, tots els detalls de l’engalanat de cadascun dels carrers, veure esbossos, entrevistar pregoners, saber abans que ningú quins seran els concerts i parlar amb els veïns que es deixen la pell any rere any sobre com de sacrificat resulta elaborar els guarnits o com de díficil és trobar relleu generacional per mantenir una festa que tots gaudim any rere any i que no volem perdre. És, segurament, la peça periodística que més m’agrada escriure a l’Independent des de ja fa 17 anys.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *