Imaginar-se una Barcelona buida a l’estiu

per Valentina Baratti

Un altre estiu, i amb ell l’arribada de la calor i del turisme massiu. Pels carrers de la ciutat percebo un malestar general. Escolto comentaris del tipus: “¡almenys de l’hivern un es pot tapar, però contra aquesta calor no hi ha remei!”, o referit als turistes molestos: “a veure si aquesta gent es comporta així al seu país”.

Per no deixar-me encomanar per aquest mal humor generalitzat, intento fer exercicis de resiliències i d’imaginació. Hi ha una pel·lícula en la qual Nanni Moretti recorre en Vespa carrers buits de Roma. A diferència de l’actor i director italià, jo no tinc la Vespa però sí vaig en bici. Quan el trànsit em desespera i la multitud m’ofega, deixo córrer la fantasia. M’imagino llavors una Barcelona buida: les persianes de les botigues tancades per vacances, algun cotxe avorrit al semàfor, el plor d’un nadó, el so de la tele des de les finestres obertes d’un pis. La ciutat que per un mes es fa poble.

Al capvespre veig els veïns de Gràcia, l’Eixample o del barri Gòtic asseguts a fora en les seves cadires, apropiant-se de carrers i intercanviant opinions i receptes d’estiu. Quan la imaginació s’esvaeix, em trobo una altra vegada aquí, a la calor de l’asfalt, esquivant grups de joves turistes en banyador que no saben arribar a la platja. És aquesta la maledicció de viure a la ciutat més atractiva del món? Serà que sí. Que tot allò bo d’aquest indret per a les persones que no vam néixer aquí ens segueix captivant, no obstant tot.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *