Juliol

per Silvia Manzanera

En el mes que sembla que s’acabi el món, en aquest racó de món que és la Perla 31 encara ens queden les darreres forces per acabar amb dignitat l’últim sprint abans de les vacances. El trofeu de final de carrera s’ho val. Però també es fa molt costa amunt preparar els textos que més m’agraden de l’any amb aquesta calor infernal, amb la temptació de deixar-te anar encara que sigui amb la imaginació pels racons on tens previst perdre’t les properes setmanes. O d’escapar-te a fer una cerveseta a la Revolució. Arrossegant el peus i sentint que el sol ens castiga, i amb raó, perquè som un desastre de societat, arribo a la trobada de la tarda amb unes veïnes que sí tenen energia, una energia que han de dosificar perquè per a elles la recta final també és intensa. El compte enrere ja s’ha posat en marxa i els nervis es barregen amb la il·lusió de mostrar al món una obra d’art col·lectiva feta d’ampolles de plàstic, cartró, tela de galliner o qualsevol material que unes mans expertes com la dels festers puguin manipular. I elles, sense deixar d’encolar paper i muntar peces com si es tractés d’un engranatge perfecte, expliquen que ja queda poc però queda molta feina, que el millor premi és muntar un guarnit que compleixi les expectatives més enllà de qualsevol criteri d’un jurat expert, i que la competició entre carrers és un mite, la col·laboració, la cooperació i el veïnatge campen aquests dies entre comissions que es passen materials o demanen mans. I quan arriba el 15 d’agost a les 8 del matí i senten la traca d’inici de festa no poden reprimir les llàgrimes. Tens tota la raó Carina, l’especial Festa Major que fem a l’Independent és el millor de l’any. El trofeu més preciós.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *