La festa fa la revolució pendent: les dones al centre del programa

Els precedents en els primers 201 anys de Festa Major han estat decebedors: des del pregó que encara aboca un desequilibri insultant de 10 presències femenines (individuals o compartides) sobre les 34 pregons totals, fins a un programa que no acabava d’evolucionar entre les orquestres de majoritària presència masculina i recentment els grups, com diria Santi Balmes, de “niñatos con flequillo en bandas de pop”. Màxim respecte per a tots ells, però a la Festa Major de Gràcia hi faltaven dones, perquè tampoc n’hi havia prou amb la clàssica sessió de cine a la fresca de La plaça del Diamant.
I enguany la cosa ha fet el tomb, la revolució pendent, les dones ja són al centre del programa. Per començar: no hi haurà només un pregó oficial encapçalat per quatre campiones dels Special Olympics, la Cristina Pandis, la Xènia Galtés, la Paola Manjón i la Noèlia Bautista, sinó que el pregó alternatiu de les festes llibertàries de la plaça John Lennon també estarà protagonitzat per un grup musical liderat per dones, The Muriel Finsters; i aquesta, la dels concerts de bandes liderades per dones, serà la tònica dominant.

Al capdavant d’aquesta nova dinàmica hi ha les Mourn, la superbanda de noise-rock formada per Carla Pérez, amb les germanes Jazz i Leia Rodríguez, que seran cap de cartell del Festigàbal, juntament amb Melenas, el quartet garatger de Pamplona, i Rombo, un trio en aquest cas d’indie-pop amb arrels a Sant Feliu de Llobregat. Al nou escenari del Mas i Mas Festival, al terrat de l’Hotel del Sol, també brillarà la presència de Gigi McFarlane, la jove cantant londinenca amb arrels jamaicanes, o el quartet de Saphie Wells, la cantant peruana que lidera The Swingcats.

Entrant a la programació dels carrers, sigui oficial o festes alternatives, el canvi de tendència es confirma: a l’habitual presència del folk-rock de Tori Sparks (enguany tres bolos a Providència, Verdi i Joan Blanques de Baix de Tot) s’hi uneixen enguany el neosoul d’Aiala, que ja tenen el seu tercer single publicat, Listen (carrer Berga); el rythm’n’blues de Cristina Len, amb l’EP Not for my ex com a carta de presentació (carrer Jesús); el punk-rock de les Violets, amb dos discos i un EP recent, All I Want For Christmas Is You (plaça Rovira); el pop de la també instagramer gracienca Suu (carrer Llibertat); el rap de l’empordanesa Joina (plaça Raspall); i l’electropop desenfadat de Las Tope Dramáticas (carrer Perla) o d’Ella Ella (placeta Sant Miquel).

Per arrodonir la festa en clau feminista, dos carrers com Llibertat i Lluís Vives dedicaran la programació dels dies 17 i 18, respectivament, a la creació artística feta per dones: a Llibertat hi haurà dansa, poesia, flamenc i punxadiscos, i a Lluís Vives -un dels tres carrers que s’estrenen enguany- hi haurà punxadiscos, concerts, una xerrada de Mujeres Migrantes i una cantada d’havaneres amb Haváname, grup integrat només per dones.

També Puigmartí, un dels carrers que amb Progrés enguany seran homenatjats per arribar als 80 anys de guarnit ininterromput des de 1939, la comissió de festes està integrada en el nucli dur exclusivament per dones. A placeta Sant Miquel, el grup de dones creadores Minerva explicarà la seva dinàmica local i a Jesús, last but not least, com una forma de superar aquelles programacions de cinema de La plaça del Diamant abans esmentada com a antiga dinàmica, aquesta Festa Major es projectarà el documental Chicas nuevas 24 horas, nominat als Goya 2016 i que denuncia l’explotació sexual de les dones en cinc països.

Per primera vegada, doncs, les dones passaran al centre del programa de Festa Major, però al seu costat també brillaran altres grans propostes musicals, encapçalades sobretot per Joe Crepúsculo, el rei del tecnopop amb missatge, que presentarà 10 en un concert per tornar a aixecar la plaça Rovira com en les grans nits de Festa Major. En la mateixa clau generacional, el Festigàbal tornarà a fer pujar a l’escenari Joan Colomo (que a Rovira recuperarà la seva superbanda Zeidun) o els Aliment, i en escenaris més reduïts, de carrers o places, també serà interessant escoltar les noves propostes folk-punk dels Ebri Knight (plaça de la Vila), el pop-punk dels Vàlius (carrer Mozart), el ritmes jazzy de Dani Nel·lo o de La Vella Dixieland (tots dos a Joan Blanques de Baix), les cançons de Halldor Mar (a Travessia Sant Antoni) o de Daniel Higiénico i El Sobrino del Diablo (a la placeta Sant Miquel, i el segon també a Sant Pere Màrtir), els himnes estripats de Miquel del Roig (a l’espai de l’ANC de la plaça Joanic) i la nova sessió de pd de Miqui Puig (a Travessia Sant Antoni).

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *