Pioneres

per Èric Lluent

No fa ni quatre anys que el dictador és mort i als catalans fa pocs mesos que se’ls ha deixat escollir entre Constitució o continuar en mans dels feixistes. Sembla que guanya Constitució. És agost de 1979 i la ciutat és mig buida. Moltes famílies han fet les maletes per agafar el tren i retirar-se unes setmanes al Maresme o a la Costa Daurada. El passat desembre es va despenalitzar l’homosexualitat, però l’estigma continua. El cotxe de moda és el Renault 18, de línies burocràtiques. A la ràdio sona una barreja de música espanyola i grups internacionals, des de Víctor Manuel, Camilo Sesto i Miguel Bosé a Dire Straits, Bee Gees, ABBA o Village People. El Madrid ha guanyat la Lliga i el València, la Copa. L’Europa ha quedat 17è a la Tercera Divisió.

I, mentrestant, als carrers del cor de la vila de Gràcia, uns quants veïns i veïnes es conjuren per reimpulsar la Festa Major, l’ànima de la qual s’endugué quaranta-tres anys enrere la Guerra Civil. El dia 15 d’agost, La Vanguardia publica: “Gracia recupera su Fiesta Mayor. En esta nueva ocasión, con once calles y una plaza, la de Rius y Taulet, adornadas por los propios vecinos, la tradición toma nuevo empuje”. A 2019, podem dir que la il·lusió i l’esforç d’aquell estiu de 1979 han valgut la pena. Gràcies, pioneres.

, ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *