El Sobrino del Diablo: “Faig cançons per explicar el meu punt de vista però mai faré pornografia sentimental”

El Sobrino del Diablo, Juan Gómez González, es mou a Gràcia com a casa seva. És el seu territori habitual des que va començar ara fa gairebé dues dècades. La història del professor de literatura que va deixar les classes pels escenaris és coneguda. Amb una dotzena de discos, molt discurs i més improvisació, enguany fa doblet: Placeta Sant Miquel i Sant Pere Màrtir.

La teva trajectòria és de record. D’on treus les energies per fer tants concerts?
Tres bolos a la setmana multiplicat per 20 anys, sí, segurament sóc el cantautor català que més concerts fa. I sense mànager. Però més cansat és fer de paleta vuit hores. Treballo del que m’agrada i és cert que faig més que feina, no només tocar. Tampoc tinc xofer; així que puc fer 500 km en un cap de setmana. Però tinc trucs per no cremar-me: no repetir repertori. La improvisació també m’ajuda a no fer un concert igual.

Al teu darrer disc ‘Horta, Transilvania & el Far West’ hi ha un part que ha composat i cantat el teu fill. Com ha anat això?
L’Èric sempre ha tingut molt bona veu i com és un friki com jo, un estiu li vaig proposar fer cançons amb temàtica de terror. Només he fet la instrumentació. És molt flipant per a un nen de vuit anys veure cançons seves a l’Spoty.

La realitat et dóna suficient material per a les cançons. Et consideres un músic a contracorrent?
Sóc un àcrata i faig el meu camí. Vaig a contracorrent, sí. Sóc antifeixista i antimonàrquic, així que em truca més la gent d’esquerres. Cs també em va trucar al principi perquè canto majoritàriament en castellà, però això no vol dir que sigui espanyolista, nomes que és la meva llengua materna.

Criticar al sistema però viure d’ell. No et crea contradiccions?
Sí, perquè parlo molt de capitalisme però quan acaben els concerts venc els discos perquè tinc dos fills i pago una casa, però intento viure amb coherència. No deixaré de ser jo ni faré com Manu Chao, que va d’antisistema però treballa per a una gran discogràfica.

De quins temes no has volgut parlar mai?
No parlo mai d’amor ni desamor, perquè ja ho fa el 95% dels músics, la majoria malament. Explico el meu punt de vista però mai faré pornografia sentimental.

Enguany fas doblet a la Festa Major. Què has preparat?
Decideixo el repertori cinc minuts abans del concert. El de Lluís Antúnez és amb Daniel Higiénico, un duet habitual de l’Astrolabi, i el tenim molt per la mà. I la Torna hi haurà més càrrega política.

, ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *