La llosa de la festa

per Luis Ángel Fernández Hermana

Hi havia una vegada un país del qual s’explicaven coses extraordinàries i terrorífiques que havien succeït des de feia tants anys, que per als més joves mereixien el qualificatiu de “temps immemorials”. Aquella va ser l’època del “Ojito amb el que dius” o “Ojito a qui l’hi dius”. O sigui, poques festes perquè no sabies amb qui ballaves. I això que els patidors eren gent que portava la gresca a les entranyes. Però el pal no portava una pastanaga lligada, sinó que portava més pal. Fins que, entre altres moltes coses sorprenents, ens va donar un atac de votar, fins i tot als regidors, cosa que ni tan sols havien vist els que avui proclamen que això del canvi climàtic ja ho veia venir.

Juntament amb les festes, i des de les festes, vam anar modelant una nova geografia urbana, no només física, sinó també, com ens van ensenyar a l’escola sobre els mapes que mereixien tal nom, política. Entre batzegades socials de diferent intensitat i amb la festa com cisell essencial dels nous escultors, de convocar nosaltres, vam passar a ser convocats anualment per les bandes (de música), la gresca, les begudes i altres esperons festers. La progressiva maduresa política conquerida contra aquells avisos d’una altra època, ha desembocat ara en la inesperada barreja de sexe (això diuen), ball (inclòs el rock&roll) i multitud de turistes navegant a tot drap pel barri darrere d’un pocomucho d’alcohol.

Aquest és el moment en què hauríem d’abandonar la solemnitat d’aquells temps desconcertants i peguntar-nos: Què diria Franco davant aquesta disbauxa? ¿Tant pal per amagar finalment l’enrenou sota una llosa? Per què no l’aixeca d’una vegada i ens ofereix el seu veredicte? Una cosa així és el que ens falta per perllongar durant la resta de l’any el gaudi de les festes de districtes com Gràcia. No hauríem d’acontentar-nos amb reduir la conya tan sols a un parell de setmanes. Els turistes se n’han anat, és el nostre moment d’apoderar-nos de la gresca. Encara que ens peguin.

, ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *