Les samarretes dels polítics

per Albert Benet

Ja tenim la samarreta nova i la discussió de sempre sobre el seu disseny. Desconec quantes se n’han fet i quantes se’n vendran. Quan era adolescent, vestir la samarreta era una tradició. A mi m’agradava lluir-la tot l’estiu. Era un senyal d’identitat, com ho és vestir l’escapulari de l’Europa. Tanmateix, recordo que em feia molta ràbia veure els polítics forasters vestint-la durant el pregó o pels carrers guarnits, com si amb aquella roba volguessin expressar complicitat amb Gràcia. A mesura que em vaig anar fent gran, però, vaig descobrir la facilitat amb què alguns polítics (homes i dones) canvien de samarreta.

La política municipal recuperada ara fa 40 anys també ha patit aquell ball indumentari. Només cal repassar les llistes del 26 de maig per veure com n’arriben a ser, de camaleònics, alguns personatges (homes i dones, també). D’ençà del 1979, a Barcelona han manat els socialistes, els convergents i ara els comuns. Però cap ha estat capaç d’implementar l’elecció directa dels regidors. I Gràcia segueix sense tenir cap edil que vesteixi la samarreta gracienca tot l’any i la sui trepitjant les places, entitats, casals i clubs durant 4 anys. No demano la utopia de recuperar l’alcalde de la nostra vila però sí que un regidor que hagi estat elegit directament pels votants del territori no pas pel partit vencedor a la ciutat, sigui quina sigui la seva samarreta.

En 40 anys, la Festa Major ha crescut en tots els sentit: carrers, actes, subvencions i interessos, soroll, brutícia, turistes i exiliats. L’Ajuntament de Gràcia, en canvi, es manté sense capacitat de decisió en les qüestions importants. Com va dir la diputada Ponsatí, ja n’hi ha prou de tanta samarreta simbòlica.

, ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *