40 anys després

per Josep A. Torralba

Són tantes les històries en tots aquests anys de Festa Major que he anat parlant amb gent per veure què podia escriure i he vist clarament la importància de la festa per la quantitat de sentiments, records i anècdotes que en sorgeixen. Per desgràcia, en aquests temps, la majoria dels fets que provoquen aquests records seria difícil que tornessin a produir-se. Tot a la vida ha d’anar evolucionant, però no sempre és de manera positiva. La societat canvia a una velocitat alta i potser les tradicions haurien de fer-ho d’un mode molt més pausat. Hem d’intentar mantenir-ne al màxim els orígens i les característiques. Les administracions i les seves lleis, cada cop més properes al fet individual que al col·lectiu, no ajuden gens. I la gestió de les mateixes festes i cap a on les volem dirigir segurament tampoc. Potser els mateixos carrers no tenen clar què pot ser el més important. No m’imagino als nens que formen part avui de la vida dels carrers anant sols, de nit, a saludar als coneguts d’altres comissions amb tota tranquil·litat, ni als adolescents perseguint a aquell grup de versions tan bo, amb qui podies ballar tota la nit sense trepitjar cap peu ni la necessitat de tenir una copa a les mans, i moltes altres històries de no fa tant. Està clar que la Festa Major de Gràcia és més que especial, però molt menys que fa 40 anys.

, ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *