Voluntat veïnal

per Valentina Baratti

Vaig preguntar a la meva amiga Antònia, que va créixer a Gràcia, si l’arribada de la democràcia va marcar un canvi en la Festa Major. La mirada de la meva amiga es va aturar en els records, i va començar a recordar-me les atraccions de la plaça Joanic, les bandes de renom que anaven a tocar a Diamant, els guarnits fantasiosos dels carrers, d’un en particular es recordava, guarnit amb rentadores antigues i bombolles de colors. Totes aquestes imatges em semblaven molt boniques, però el que volia saber estava més ben relacionat amb l’aspecte polític. La meva amiga es va quedar mirant-me, una mica sorpresa i em va dir amb honestedat que segons ella la decadència o el ressorgir de les festes no depenia de la política, sinó de la voluntat individual dels veïns, de la constància i de la capacitat de comprometre’s. Em va comentar que les festes van ressorgir a finals dels 90, marcades per un fort sentiment de pertinença. Acabem la nostra conversa, i em vaig adonar que no vaig obtenir la resposta que volia, però em vaig deixar portar pels seus records, els d’una nena de finals dels seixanta, d’aquells temps que tots defineixen com grisos i d’opressió, on els veïns de Gràcia, reivindicaven a través de la música i de l’art la llibertat d’expressió que mai van abandonar.

, ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *