Perro Pachingo: “La rumba et fa sentir lleuger i idiota; millor que feixuc i responsable”

Roger Pelàez (La Roca, 1972)és l’home que fa de tot a l’underground català. Va entrar a Budellam amb 16 anys i ara que en té 47 milita a Zombi Pujol, fa monòlegs sota el títol Precinti’m l’esfínter o Mandonguilles de Frenillo, i ara fa tornar Perro Pachingo, el seu grup de rumba.

Per què torna Perro Pachingo?
Torna perquè som cinc persones que riuen molt assajant i que feia temps que no es veien. Però el motiu principal és que ens ho van demanar els del Sugar Il·legal Fest de Vic. De fet, ens ho va demanar en Pep de la Guixa. No hi ha cançons noves però n’hi ha que no s’han sentit gaire perquè no surten a la maqueta.

En un tema dèieu que la rumba dóna esperança, et treu la tos o et cura la SIDA. És el més terapèutic dels pals que toques?
Qualsevol música que et fagi feliç t’alleuja sistematicament una estona. Si cura no ho sé i tampoc em vull fotre en follons com el Pàmies aquell que diu que cura el càncer amb aiguarràs. Suposo que vol dir que si escoltes rumba amb molta fe anarco-tolstoiana et sents lleuger i idiota, que a vegades és millor o més agradable que sentir-se feixuc i responsable.

Perro Pachingo va sortir de l’afició teva al Gato i al Peret. Quina empremta creus que n’ha quedat d’ells a la memòria social?
De la meva afició i de la resta de la gent de la banda. Molta gent paia o gitana els escolta encara i els té de referent. Però també trobo important que la rumba sigui una cosa viva i que segueixi. Arrels de Gràcia, La Yumi Gipsy Band o Miliu Calabuch van fent coses i val la pena parar la orella.

La maqueta del 2002 es deia ‘Contra les mòmies mutants de la Generalitat’. Actualitat?
El títol feia referència a que semblava que en Maragall fotria fora en Pujol. Nosaltres portàvem des dels 8 anys esperant veure ensorrat el socialpujolisme. Però l’alternativa tampoc ens feia ni mica de gràcia. Tot és actualitat perquè en aquest país no passa mai res. Qualsevol cosa que diguis valdrà per d’aquí 100 anys igualment.

Ara es fan llibres del punk i del hardcore que ha passat a la història local. A La Roca aguanteu.
Aguantem perquè a la Roca ens avorrim més que a altres llocs.

I ara, per acabar, uns minuts de propaganda del nou disc de Zombi Pujol. Comenceu els bolos la setmana que ve…
Mediocritat & Putamerdisme és un disc on hi hem posat un disc que voliem llençar a les escombraries en una cara i unes cançons noves extraordinàries a l’altra. Som quatre iaios rockejant com si no s’haguessin adonat que ja els ha passat el moment. Anirem a Vic, Premià, Canovelles, Sant Cugat, Can Marigó i el Rocksound. El Buenavista Social Punk nostrat.

Sovint toqueu temes d’altres grups vostres. A Vallcarca tocareu ‘No tenir farlopa no em fa por’?
Sentireu Peret, el Gato, El Noi i els Clash. I un himne de Vallcarca: La Mort, de L’Arròs. També la fan les The Muriel Finsters. Si voleu sentir la cançó de la Farlopa, veniu a veure els Zombi Pujol; us la cantarem a cau d’orella.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *