Festers i festeres, l’essència de la Festa

per Josep Maria Contel

Quan algú pregunta per l’essència de la Festa Major de Gràcia, i que cal protegir, tothom pensa en els guarnits. Les respostes són encertades, el tret diferencial de la festa són els seus guarniments, és allò que la fa diferent de tantes altres, ara bé, això no és així.

Els guarniments són construccions efímeres, producte de la imaginació i del treball d’una munió de gent, dones i homes de totes les edats que aporten el seu gra de sorra per donar forma a un projecte col·lectiu anomenat guarnit.

Són els que anomenem festeres i festers, persones que durant setmanes s’apleguen en els seus locals, tallers, cases veïnals o inclús en una capella, per donar forma a les diferents peces que configuraran el guarnit.

Les festeres i festers són l’essència del veïnat, és gent que viu per la festa, i la festa són totes aquelles setmanes en les quals les seves mans anònimes seran peça clau per assolir un nou guarnit que sorprengui propis i estranys el matí del 15 d’agost.

Una feina feixuga de moltes hores, de treball intens, de voluntariat, de socialitzar l’entorn proper… Això si, sense cobrar un euro, tot el contrari, cadascuna de les festeres i festers, aportant cada any el seu treball durant les seves hores d’oci, de festa, de relaxament, sense demanar res a canvi.

La festa és important, sí, però no hi hauria festa sense les festeres i els festers, un col·lectiu en el que hi ha la nena Carlota, l’Enric i el seu marit Sergi, la iaia Maria, el Carlitos –que és un entremaliat, però que aprèn ràpid- el matrimoni Bofarull, l’austríaca del segon, la francesa dels papers, l’Helena i la seva dona Eleonor, l’avi Marull, Carlos el Brasiler, l’avi Màxim, i m’aturo, és com l’ONU, hi som tots, i de tot arreu. La festa està plena de festers i festeres com ara el que compra cada mes una butlleta de loteria o la que acabat el guarnit baixa síndria per a totes les guarnidores i guarnidors. La família festera és emotiva, tant riu com s’emprenya, està feliç si guanya o crida “tongo” si no va com pensava.

Les festeres i festers cada any fan la seva feina, cada any celebren el premi, cada any sopen plegats, cada any prenen el rom cremat. Però malgrat tot a la família festera també hi ha dies de dolor, dies de traspàs, i si m’ho permeten tindre un record pel fester Enric Colomer, traspassat fa pocs dies, una persona que ens quedarà en el nostre record, a través del documental Sentir i guarnir 200 anys de Festa Major de la Marta Alonso. Com ell, també ens ha deixat l’Antonio Molla, dues persones que havien viscut per la festa, que havien fet la festa i que ara restaran en la memòria col·lectiva com un dels pilars de la festa.

Per altra banda voldria acabar amb paraules de justícia. Fa més de trenta anys, un president de carrer em deia: no vull festeres a la meva junta, les dones ho emboliquen tot… Uf, se’m posa la pell de gallina només recordar-ho. Quina poca saviesa tenia. La veritat és que abans les dones només servien el berenar de la canalla, i afortunadament avui les dones són la festa, gràcies a les festeres el guarniment és viu i cal dir-ho. Fa uns dies en una entrevista em van preguntar com seria la festa del futur, vaig dir que no ho sabia, però que sense cap mena de dubte seria més femenina. Si no em creuen, només cla mirar al voltant i passejar pels carrers per opinar.

Per acabar, recordin, la Festa Major de Gràcia no existiria com a tal, sense les festeres i els festers.

Si volem preservar la nostra cultura i identitat cal que cuidem a les nostres festeres i festers. Moltes gràcies.

[Glosa llegida per Josep M. Contel durant l’acte de reconeixement a les festeres i festers de la Festa Major de Gràcia el matí del 16 d’agost a la sala de plens de l’Ajuntament de Gràcia].

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *