Un do de pit pels 150 anys

per Vicenç Navarro i Betrián, Gracienc i amador del teatre

Al rovell de Gràcia s’està vivint durant aquest any 2019, per qui encara no ho sàpiga, una nova efemèride que consolida l’esperit del barri o d’aquell poble que el 1897 encara independent s’integrava a la metròpoli barcelonina. El Centre Moral i Instructiu de Gràcia -El Centre-, que junt amb altres entitats gracienques constitueix l’anomenat G-6 (entitats històriques de Gràcia), es troba a l’equador del seu 150è aniversari i per celebrar-ho ha volgut fer tot un “Do de pit” o com diuen ells un “Do de Pecho”, i llençar la casa per la teulada recuperant un gènere una mica oblidat dels espectacles habituals, un gènere important durant més d’una dècada tant per l’entitat com per la Barcelona d’aquell Paralelo de llums i colors, de la Bella Dorita, de Raquel Meyer, de l’Alady, Luis Cuenca, La Maña, Amparo Moreno o Merche Mar, entre molts altres, ens referim a la revista musical.

Aquest juny, fent parella amb la revetlla de Sant Joan, va estrenar-se a El Centre, un espectacle fet especialment per la celebració titulat Do de Pecho una explosiva revista musical, on participen més de 70 persones de totes les edats de 14 anys fins a …. (respectem el secret), 27 canvis de vestuari, quasi 400 vestits i plomes moltes plomes, amb el millor estil d’El Molino.

Els amants de la revista clàssica trobaran una illa pels records, però l’encert de la direcció teatral, artística i de guió ha volgut que les noves generacions trobin confort i distracció a l’espectacle, amb números de coneguts musicals, de pel·lícules o cançons d’èxit actuals, tot combinat amb la participació del públic que acaba sent un més de l’espectacle.
Vaig descobrir en un dels anteriors números de l’Independent, un tastet d’imatges de l’espectacle, llum, color i plomes, però el paper no pot reflectir el més important, l’alegria, la satisfacció i especialment el bon gust de boca amb el que surt, jo crec, tot el públic després d’uns 135 minuts d’immersió de balls, músiques i textes molineros.

Aquest Do de Pecho, no és tan sols un espectacle, és una mostra de la vida de les entitats del barri, els participants han esmerçat hores i hores, es calculen més de 500 hores d’assajos, voluntàries i voluntaris que han ajudat a cosir vestits, folrar barrets i americanes, construir els vanos de plomes, i tants elements que apareixen a l’espectacle. El Centre amb els seus socis han fet cert i viu l’esperit gracienc, que veiem també reflectit a la Festa Major, als castells i a tota la resta d’entitats cíviques que mouen socialment Gràcia.

Per sort, a l’octubre El Centre tornarà a pujar Do de Pecho a l’escenari, sis úniques representacions, dos caps de setmana que us farà possible esvair cabòries en un octubre que no sabem que ens portarà, tot celebrant juntament amb El Centre i Gràcia, la vida d’una entitat que arriba jove als 150 anys. Us aconsello que no us perdeu la oportunitat.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *