Viatjar no pot ser sostenible

per Silvia Manzanera

Mentre el debat de la gentrificació i el turisme guanya titulars i espais televisius (amb permís de la inseguretat a Barcelona, la ciudad sin ley, repeteixen incansables a telecinco), qualsevol dels presents aprofitem la mínima oportunitat per pirar ben lluny i gentrificar en una altre lloc, perquè moltes vegades el capitalisme ens agrada. Però des que els pobres podem viatjar pel món la cosa s’ha posat fatal: més de dues hores per entrar a la llibreria Lello, a Porto, en una cua sorprenent i plurilingüe provocada per l’atracció que suposa l’edifici -històric i preciós- i per la suposada inspiració que va tenir JK Rowling a l’hora de crear l’univers Harry Potter. Prèvia entrada, esclar. En aquell moment la nostra tendència natural a seguir la massa pateix una petita sotragada, i decidim que ja n’hi ha prou; preferim anar a fer una copa de vi -que tampoc és exclusiu però sí més satisfactori-, només amb l’oposició ferma de la filla adolescent que s’ha quedat sense foto-postureig per a l’instagram. Malgrat que tot està a petar, les imatges que ens queden de la ciutat portuguesa són molt boniques; segurament farem una escapada en el futur. Total, un vol de Ryanair i un airbnb no gaire cèntric et surten més econòmics que sortir a sopar per la ciudad sin ley. Impossible que viatjar així pugui ser sostenible. El 2017 l’aeroport de Barcelona va registrar 47,2 milions de passatgers. Va batre un rècord. Vueling i Ryanair, capdavanteres. Les xifres d’enguany van pel mateix camí. Però qui s’hi pot resistir?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *