Estiu daurat a Gràcia

Amb 21 anys en Mario Güera-i-Duch ja ha treballat com a actor i periodista i ara s’estrena com a poeta. Amb Dinou espines (Uno Editorial) el jove escriptor recupera estils de poetes catalans com Josep Carner, Joan Alcover o Bartomeu Rosselló-Pòrcel, combinats amb la prosa poètica contemporània. Nascut a Blanes i instal·lat a Gràcia, el jove escriptor ha deixat empremta de la seva casa actual al segon poema del recull, titulat Estiu daurat a Gràcia. [Cada humit trau de magnòlia/que damunt de mes venes corre/sent la calitja i, com la noia/que entre citrines roses plora,/del menuell el bell cim,/moll de cald crúor, em tremola]

El poemari manifesta una sèrie de conflictes que comprenen tota una generació, la fictícia Generació Suïcida, explicats pel personatge del Príncep de la Rosa, conflictes generats pel pas dels dinou als vint anys. Com expliquen des de l’editorial, aquesta generació “fa referència a tota una comunitat de persones, incompreses pel seu entorn, a qui la por els porta a castrar i abandonar el seu caos interior, allò que les mou”, i per tant “obliden l’art com a forma vàlida d’expressió i de redempció”. L’amor, el sexe, les drogues, la mort, el futur, els cànons de bellesa imperants… Tots aquests temes estan presents a l’obra de Güera-i-Duch. La prologuista de Dinou espines, Amanda D, destaca per la seva part “la simbologia” dels poemes, “una imatgeria amb què el jovent d’avui en dia prou s’identifica”, com ara són les roses, els mussols, les albades i els capvespres.

El jove poeta reivindica l’art i també una nova tradició de fer poesia. Acualitat i frescor. Per exemple, al poema “Suïcidi”, la silueta de la composició, un cal·ligrama en forma d’electrocardiograma, guia el lector des d’un inici cru i depressiu fins a un final vitalista i sorprenent, on la poesia apareix com a “elixir”, com a heroïna. El feminisme, en canvi, és el fil protagonista dels poemes Sirena i Formigues urbanes.

La seva experiència com a actor inclou espectacles al Poliorama o a l’Aula de Teatre de la Pompeu Fabra. Ha publicat a El Punt Avui i VilaWeb, i ha presentat i conduït un informatiu per a Betevé. El 2016 en Mario va ser guardonat amb el Premi Institut Català de les Dones de la Universitat de Vic amb l’assaig La generació ‘beat’: la dona a la carretera, el qual també va quedar finalista del Premi Francesc Noi d’Humanitats de la UPF. Aquest any, el jove escriptor ha rebut una beca de la Universitat Pompeu Fabra per cursar a la universitat The New School of New York seminaris d’escriptura i de teatre l’any vinent. Per ara, està treballant en un projecte de nove·la “de carretera” que presentarà, segons les seves previsions, a finals d’enguany.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *