L’expressivitat de la pintura

per Ramon Casalé Soler

Al carrer Bruniquer, 42 es troba l’Escola d’Art À.G. Llàcer, on treballa i dona classes de dibuix, pintura i modelat el pintor Àngel González Llàcer (Barcelona 1962). Va estudiar solfeig i piano al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. És llicenciat en Belles Arts, especialitat d’Escultura, per la Facultat de BBAA de Sant Jordi. També ha realitzat estudis d’Arquitectura. Forma part d’una nissaga d’artistes, de la qual s’han fet diverses exposicions, entre elles, les més importants van ser les dels anys 2012 i 2016 a la galeria d’art Àgora 3 de Sitges, i la de la Casa de Cultura Agustí i Sardà de Mont-roig del Camp (2016), poble on va néixer Teresa Llàcer.

La seva primera exposició individual va tenir lloc l’any 1986, a la galeria Àgora 3. Des d’aleshores ha mostrat els seus treballs en diferents ciutats europees i americanes (a Barcelona, a la galeria Comas, principalment).

A González Llàcer se’l coneix més per la seva contribució al món de l’abstracció, encara que també ha conreat la figuració. Actualment alterna ambdues. Quant al seu treball abstracte es centra tant en l’expressionisme espacial –constructivista- com gestual. Per un costat, apareixen unes formes quadriculades al mig de la composició, com si fossin uns cubs superposats, que de fet, són els veritables protagonistes, encara que també el color adquireix una gran notorietat, ja que proporciona a l’obra la idea de lluminositat, i per tant, l’existència de moviment, aproximant-se als conceptes fonamentals de l’op-art. Per l’altra, sorgeixen en les teles o papers unes taques que recorden el món oriental, com si fossin ideogrames, que gràcies a la gestualitat de la pinzellada, es dilueixen per tota la superfície.

La figuració sempre ha estat present en la seva obra, tant en els seus inicis com actualment, per això s’endinsa amb naturalitat amb les natures mortes, els retrats, els paisatges rurals i les marines. El fet de treballar amb aquestes dues maneres de manifestació artística demostra que no se sent condicionat pels models establerts per part de la crítica, la qual considera natural passar de la figuració a l’abstracció o viceversa –com ho han fet artistes de reconegut prestigi-, però en canvi no es considera ortodox realitzar-ho al mateix moment, encara que less dues tendències poden simultaniejar-se, ja que hi són presents en moltes de les seves obres recents, degut a que els elements figuratius que apareixen en un primer pla s’acoblen en perfecta harmonia amb el fons abstracte per configurar una obra plenament dinàmica i contemporània.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *