Marcar gols amb cracks de merceria

per Enric Albaladejo, mànager de Button Maker

Crits de “Goool!” s’estan escoltant sovint a Gràcia. I no és la tele, tampoc gent jugant a pilota al carrer, si no que surt de les emocions de nens i nenes que juguen a futbol botons. Aquest joc que es jugava a mitjans del segle passat ha tornat i avui dia és habitual veure els taulers de botons en activitats organitzades pel Districte de Gràcia.

Però, aquest joc que emociona a petits i grans, que és i d’on surt? El futbol botons sorgeix a la segona dècada dels segle XX, es desconeix qui el va inventar i es cataloga dins la categoria de jocs tradicionals o populars. En èpoques fosques, com a la postguerra dels anys 40 i 50 agafa molta volada, doncs els infants no tenen accés a jocs i joguines a causa de la situació econòmica extrema. La solució va ser fabricar-se els seus propis jocs amb els elements que tenien a mà i el botó -molt present a Catalunya per la potent industria tèxtil-, es converteix en el protagonista de diferents jocs, sent el futbol botons el més important.

Va ser fàcil tirar mà del cosidor de la mare o l’avia i confeccionar un equip d’11 jugadors o millor dit botons, simulant ser futbolistes i fent servir un botó de camisa com a pilota. Amb un “camp de futbol” amb mig del camp, punt de penal i corners dibuixat a terra amb guix o be damunt d’una fusta vella, es van col•locar dos equips amb intenció de fer un partit memorable. El porter el botós més gran, defensant una porteria feta amb una caixa de cartró o unes fustes, els jugadors de camp de diferents mesures i col·locats uns com a defenses i altres com a atacants. Es van crear regles i normes de joc extretes del futbol i adaptades als botons i a partir d’allí es van fer partits un darrera l’altre.

La tècnica de joc es senzilla: es tracta d’utilitzar un últim botó anomenat “tirador” que pinça els jugadors de camp per fer-los avançar i que aquests impactin amb la pilota. L’habilitat s’adquireix tot jugant, sembla complicat inicialment, però, amb un parell de partides ja es domina la tècnica.
I vet aquí que una cosa tan senzilla i humil com uns botons i una fusta es converteixen en un joc d’èxit, que estava present a moltes escoles de Barcelona, al carrer i a las llars. Molta gent guardava el seu equip com un tresor i va ser habitual que els seus cracks eren dotats de nom propi. Botons que lluïen noms tan il·lustres com Ramallets, Gonzalvo, Kubala, Cesar o Gallego, i amb tots ells sobre el “terreny de joc” feien gols de cracks per l’esquadra, emulant les grans cites del camp de Les Corts o del recent estrenat Camp Nou.

A partir de la dècades dels 60, el joc de botons queda a les llars particulars passant de pares a fills o d’avis a nets, però, va desapareixent degut a la irrupció dels jocs i joguines de plàstic. El camió de colors, els trens a corda o elèctrics, les bicicletes o la nina últim model, enlluernen a una societat que vol sortir de la penúria i la postguerra. Aquells jocs inventats passant a considerar-se jocs de pobres. Aquells que el van jugar, però, el transmeten de forma verbal.

A dia d’avui el futbol botons és un joc recuperat i adaptat al segle XXI, amb taulers i botons de dimensions considerables, que té un reglament establert i oficial, amb una federació i clubs que disputen lligues, copes i una Lliga de Campions en la que els millors es disputen la copa i el prestigi. Hi ha sis associacions en la que es juga i que estan obertes a nous socis, que s’agrupen en una federació de Catalunya, que tot just ara està a punt de ser acceptada a la Federació Internacional de Futbol Taula.

I el futbol botons a nivell internacional? Doncs encara que pugui semblar estrany, el futbol botons existeix a molts països de l’est d’Europa com Rússia, Polònia, Geòrgia i Hongria entre d’altres. També a Amèrica: Uruguai, Argentina o Brasil disposen d’equips federats i com diuen a Brasil, el “futebol de botao” es ven a botigues de joguines i botigues especialitzades. A Brasil és esport oficial, com a Hongria i per tant no es d’estranyar que futbolistes tan coneguts com Pelé, Ronaldinho, Dani Alves o Neymar JR hagin jugat a futbol botons, també Kubala en la seva època hi va jugar i feia partits amb un jugador del Barça, Josep Maria Allué, desconegut per a molts, perquè com ell mateix deia “els bons estaven sobre la gespa i jo a la banqueta”.

Un joc de “pobres”, creat a Catalunya, fruït del cosidor d’una avia anònima, sorgit de la ment i la imaginació de nens anònims que avui són avis; va trencar fronteres i en l’actualitat el podem gaudir tot jugant. Activitats com el Juguem a les Places o la Festa Infantil de l’Esport a Gràcia que se celebrarà el proper dia 5 d’octubre, mantenen el futbol botons entre les seves activitats, perquè és habitual veure nens i joves, també mares o tietes jugant i divertir-se tot fent passes, xuts, barreres i gols amb botons que podem considerar cracks de merceria. Però, amb fair play, avisant abans de xutar, per tenir temps de col·locar el porter al seu lloc i tot dient: A Gol!

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *