De festers i festeres, com de veïns i veïnes

per Jordi Margarit

A menys que el propòsit -que ningú gosi dir- sigui liquidar de manera definitiva l’esperit del que encara queda de la Festa Major de Gràcia. Perquè com és evident, i només cal observar el programa oficial o les informacions des dels mitjans de comunicació de masses, la Festa Major de Gràcia és, a efectes oficials, la Festa Gràcia o les Festes de Gràcia. I ja se sap que qui perd els orígens, i el nom n’és un, perd la identitat.

Però és clar, quan hom sent una estona abans de l’entrega de premis els millors guarniments el 17 d’agost de 2019, alguns festers cantant i cridant “alcohol, alcohol, hemos venido a emborracharnos, lo demás nos da igual” o des de les institucions hem d’escoltar coses com que el gruix més important de la festa és a les hores diürnes i que per tant el que ha passat no és més que un parell o tres d’incidències, quan tothom sap que els problemes de convivència són a les nits i matinades, la mateixa hora que funcionen les barres a tot gas, la mateixa que hi va haver l’incendi el carrer de la Llibertat amb Torrent de l’Olla, és aleshores que un se n’adona que res és perquè sí. Com el canvi de nom de Festa Major de Gràcia pel de festes de Gràcia o la Festa Gràcia, com el girar la Festa Major d’esquena els veïns de Gràcia, fins i tot aquells que hi han viscut tota la vida, o com el fet que després de 200 anys calguin rètols que demanin respecte pels guarniments. Perquè els guarniments no s’han fet respectar gràcies al model imposat de festa. Una festa amb arrels cristianes, encara que no agradi d’escoltar, perquè la història de Gràcia s’escriu des de l’advocació a la Mare de Déu, sent la seva data de celebració el 15 d’agost. Però mai unes festes d’estiu de Barcelona al barri de Gràcia com des de l’Ajuntament fa anys que s’imposa.

I és aleshores quan cal demanar responsabilitats els organitzadors oficials, els poders públics -els mateixos que subvencionen la Fundació- i evidentment els festers i festeres que, més enllà dels guarniments, són els encarregats d’elaborar les programacions els diferents carrers i places. Unes propostes que lluny d’acostar la Festa Major a la gent del barri, només es poden entendre des de la necessitat de massificar la festa, i el barri, a canvi que de fer bona caixa cada nit gràcies a la venda d’alcohol destil·lat i per destil·lar. Unes responsabilitats que si se assumissin, segurament no caldria parlar d’augmentar la seguretat pública i la neteja, amb l’elevat cost que això suposa, més del que ara assumim tots els graciencs. Com tampoc caldria associar una festa bicentenària a actes delictius com agressions sexuals o la crema de guarniments, amb el que suposa d’afectació per a les persones afectades i per als veïns d’immobles adjacents que res tenen a veure amb cap guarniment de cap carrer.

La solució està a les mans dels gestors i en uns festers i festeres que tot i creure’s ser el centre de la festa entenguessin que el barri hi ha veïns i veïnes que no tenen per què aguantar la massificació i el soroll a canvi que unes barres de bar funcionin fins altes hores de la matinada perquè cal fer diners per no entrar en dèficits. A menys, és clar, que les subvencions públiques i els contractes que es fan no serveixin per finançar l’anima de la Festa Major que diuen alguns, els guarniments.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *