En els dies de l’ensurt

per Albert Balanzà

Vam arribar a Buenos Aires un divendres preelectoral (preprimàries) d’agost canviant l’euro a 48 pesos i en quatre dies, amb els resultats que van donar a l’oposició 15 punts d’avantatge, el nostre euro va revaluar-se fins als 62 pesos. Hi havia cues als bancs, nervis i els dòlars tornaven a sortir dels comptes corrents. Perquè en la memòria dels portenys tothom recorda què va passar fa 18 anys. També hi vaig ser aleshores, el 2004, i el meu euro servia ja aleshores per asseure’m a taules que aquí no estarien al meu abast. De fet, tot allò ho recorda bé -i amb humor desdramatitzador- la pel·lícula que ara triomfa als cinemes d’allà i que ben aviat s’estrenarà a Europa, La Odisea de los Giles, amb Ricardo Darín. Un gil és com s’anomena un paio qualsevol a l’Argentina, el poble pla, i a la pel·lícula (spòiler!) guanyen els bons. En l’última escena, un dels protagonistes s’està fent un mate i li ofereix un tastet a un dels dolents, prèvia refregada per l’entrecuix de la bombilla de xuclar. El que han estat dues hores de cinema d’emoció continguda esclata en aplaudiments i rialles. Però al carrer, a la sortida, torna la inquietud.

Buenos Aires és una gran ciutat i l’Argentina és un gran país, perquè d’atractius li’n sobren, perquè enlloc hi ha tants exemples de natura empetitint l’home (glaciars, catarates, ciutats a la fi del món en un entorn extrem) i les seves gents són cultes i s’adonen perfectament d’on rauen els seus problemes. Diuen les estadístiques que els argentins no són feliços, però jo he vist detalls que fa temps que no detecto a la meva ciutat: he tornat a sentir la gent xiular pel carrer. Diuen que qui canta els seus mals espanta.

També vam arribar a Buenos Aires amb grans contes i llegendes sobre la inseguretat: no canviïs diners al carrer, vés amb compte quan surtis del supermercat que no se’t tirin a sobre, ni se t’acudeixi badar pels voltants de la Boca, no agafis el tren a Once… Els diaris allà també van plens d’històries que el dia a dia s’encarrega de desmentir si no vas cridant pel carrer que ets turista o que ets un dòlar amb potes. Buenos Aires és una ciutat perfectament segura i caminable, amb barris de tota mena (des de San Telmo a Barrioparque, des de la Recoleta a Microcentro, des de Puerto Madero a Almagro, des de Palermo a la reserva Costanera Sur). Buenos Aires és una ciutat lluenta -molt més que fa 15 anys-, amb oferta per a totes les butxaques i amb propostes culturals que aquí fa molt de temps han deixat de ser gratuïtes (una classe de tango oberta al Centro Cultural Kirschner, llibres a deu euros, cine a 2,5 euros, visites guiades de franc a la Casa Rosada o al Congreso…). Buenos Aires és una ciutat de memòria, amb l’impressionant Espacio Memòria, antic lloc de tortura durant la dictadura. Només sentireu aquests dies que l’Argentina torna a enfonsar-se, però nosaltres l’hem retrobada amb molt bona salut.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *