Gràcia perd galeries d’art clàssiques però suma nous espais multidisciplinars

El mapa de les galeries de Gràcia ha patit una transformació visible els darrers anys. Tancaments sonats com el de la galeria Comas o Alejandro Sales -clars referents culturals de ciutat-, o trasllats significatius com ara els de Foto Colectania o Fifty Dots -que han buscat altres eixos expositius fora del districte-, ofereixen una escena totalment diferent pel que fa als espais d’exhibició artístics. I els tancaments no són substituïts per altres galeries, sinó que els nous espais que aixequen la persiana a la Vila els darrers temps responen a una altre estil. “Es tracta d’espais multifuncionals, sales polivalents que s’allunyen de la idea clàssica de galeria d’art, amb moltes més activitats i més obertes i accessibles al públic”, explica el crític d’art Ramon Casalé. Un exemple clar d’aquesta tendència seria la sala Mezanina, a Ramón y Cajal, o la més recent, Miluna, activa des del passat mes de juliol a Providència (veure l’Independent 765); o la galeria Cobeña, un espai d’art contemporani que va obrir a Joan Blanques a finals de 2018.

Alejandro Sales, amb més de tres dècades de trajectòria, va tancar el juliol de 2017. L’adéu de la Comas a Jardinets també va tenir repercussió més enllà de l’entorn artístic; a punt de complir els 40 anys s’havia convertit en una referència cultural a la ciutat. Per al crític, una clausura que va ser determinant per canviar el mapa del sector a Gràcia va ser l’adéu de Verdi de la galeria Paspartú. Però encara n’hi ha que resisteixen: la sala Rovira, Miquel Alzueta, l’Espai B o la galeria H2O pel que fa a art contemporani. O Palau d’Antiguitats, referent d’obra gràfica i gravat. “Sens dubte Gràcia és un districte destacat pel que fa a nombre de tallers d’artistes i d’espais tant d’exhibició com de creació”, afegeix Casalé.

En els darrers anys, també han aparegut espais més especialitzats en fotografia, com ara El observatorio, al carrer Camprodon, o que combinen botiga, espai d’exposició i una força activitat cultural com el cas de Las Cosas de Martínez, a Diluvi. A més, resulta destacable, segons Casalé, que llocs com ara l’església de la Virreina facin, en ocasions, de sala d’exposició. La diversitat i l’especialització, trets característics a la Vila.

A la pregunta de si el sector està en crisi, el crític d’art prefereix mostrar-se optimista perquè tot i que l’experiència dels darrers anys dibuixa una tendència a la baixa, els nous projectes -amb les seves particularitats- demostren que l’art té futur.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *