Un club apagat

per Albert Benet

Després de dues jornades fosques al Nou Sardenya (dos empats decebedors i a les palpentes contra el Terrassa i el Vilassar de Mar), l’Europa encetarà demà passat contra el Cerdanyola l’horari matinal de lliga. Amb el canvi d’horari s’evitarà reproduir la vergonyosa imatge dels darrers partits nocturns, en què més de la meitat dels focus no es van encendre . Alguns socis sarcàstics atribueixen les greus errades locals en la defensa a la negror del camp. Una excusa que l’equip va desmentir la setmana passada a Vilatenim, on les pífies encara van ser més grosses i preocupants tot i jugar amb llum solar i una gespa en bon estat. Altres seguidors, més crítics, pensen que l’equip funciona com els llums: a mig gas. Potser tenen raó ja que tothom n’espera molt més. Finalment, els europeistes més pessimistes veuen la foscor actual del Nou Sardenya com l’anunciació de la mort de l’entitat. Certament, som un club envellit i des de fa massa dècades resignat amb el seu destí decadent. Però hem sobreviscut 112 anys.

Ironies a banda, la instal·lació elèctrica del camp de l’Europa fa mesos que ha dit prou i és per això que cal que la junta que presideix en Víctor Martínez i l’Ajuntament de Barcelona posin fil a l’agulla en la seva renovació total. Instal·leu l’enllumenat nou i després ja discutireu qui i com el paga! Penso que la solució passa per una arribar a una entesa amb l’Ajuntament de Barcelona i no pas amb el Districte de Gràcia, on ningú no atén les peticions de la consellera republicana Núria Pi. Per això, penso que cal picar la porta d’algú que mani de debò, com ara el regidor d’Esports, el socialista David Escudé i exposar-li obertament la gravetat del problema. Perquè no oblidem que l’Europa és patrimoni de Gràcia però també ho és de Barcelona. No endebades va ser un dels tres clubs de la ciutat que el 1929 van fundar la Lliga espanyola. Un fet que hauria de ser motiu d’orgull del consistori municipal.

Segur que hi ha solucions que complaguin les dues parts: propietat i gestor. Sense acord ni solució, l’Europa és qui en surt perjudicat ja que no es pot ni entrenar ni jugar al vespre en condicions òptimes. En els dos partits tenebrosos jugat fins ara a casa, la marca “CE Europa” n’ha sortit malmesa davant els equips rivals, la federació i el públic en general. Convé doncs, que la junta tingui l’agilitat i l’astúcia necessàries per a fer venir el senyor Escudé al Nou Sardenya i comprovi l’estat de l’enllumenat in situ i de passada conegui la nostra història centenària. Perquè Barcelona és més que un club, encara que molts no ho sàpiguen.

A pesar de què la història ens diu que els polítics locals només s’atansen al camp gracienc quan l’Europa assoleix un èxit esportiu bé quan hi ha eleccions a la vista, l’hemeroteca recull alguna excepció digna de recordar. A les acaballes del franquisme, l’alcalde Enric Masó (1924-2009) va escoltar la petició d’auxili de l’aleshores president europeista, senyor Hidalgo, qui sol·licitava l’ajut del consistori davant les molèsties i l’escapçament d’una part de les graderies i accessos que va causar l’obertura del Cinturó de Ronda. La premsa s’havia fet ressò de la situació desesperada de l’Europa i l’alcalde Masó es va presentar per sorpresa al camp, a la mitja part d’un Europa-Maó de lliga (3-0). D’aquella visita oficial del 23 de setembre del 1973, enmig de les Festes de la Mercè) se’n va derivar una subvenció econòmica, que el club va agrair.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *