La perdició dels fantasy

per Albert Vilardaga

A la gent que ens agraden els esports i la competició, aquests jocs són la nostra perdició. Començo per intentar explicar de què es tracta: Els fantasy són jocs online basats en una competició esportiva real on la puntuació final de cada un va en funció de l’actuació dels jugadors a la vida real i es competeix entre amics. Aquest any hem fet una lliga en tres plataformes diferents, una de futbol i dues de bàsquet, i això que encara no ha començat l’NBA. La veritat és que ens costa donar l’abast, però no us enganyaré, és addictiu i contradictori.

Addictiu perquè cada dia de la setmana estem pendents de l’actualitat i comentem quin jugador fitxar o vendre, per millorar l’equip o a vegades simplement per fer la guitza a algú altre, i addictiu també el cap de setmana perquè dissabte seguirem per exemple el partit entre el Leganés i el Llevant, un només voldrà que marqui Mayoral i l’altre desitjarà que Soriano faci totes les aturades possibles. Un partit que francament si no fos per aquests jocs, a ningú de nosaltres se’ns acudiria seguir i amb prou feines coneixeríem un parell de jugadors per equip. També és contradictori perquè d’una banda la majoria tenim en comú que volem que perdi el Madrid i guanyi el Barça, però alhora tinc a Hazard al meu equip i desitjo amb totes les forces que marqui molts gols, i no em convé que marqui Luis Suárez perquè suma punts un dels meus rivals. He vist culés celebrant les cistelles de Llull i fins i tot triples de Rudy perquè eren al seu equip del fantasy, al·lucinant.

Ens treu temps, ens dóna molta conversa i alguna discussió, però ens encanta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *