Memòria d’un matí d’octubre

per Èric Lluent

1 d’octubre de 2017. Surto de Portbou a les sis del matí en cotxe per arribar a Figueres i agafar el primer tren mitja distància cap a Barcelona. La nit ha estat de son intermitent. Al vagó començo a imaginar els possibles escenaris que poden tenir lloc a la capital i cert tremolor em recorre la pell en pensar en els milers de policies vinguts al port de la ciutat per a una actuació impensable: carregar contra votants.

Escolto en Basté a Rac1. Diuen que s’utilitzarà un sistema de cens universal per evitar que la clausura d’alguns col·legis impedeixi que tothom pugui exercir el seu dret a vot. Bona jugada, penso. Anuncien que les urnes surten de domicilis particulars. A quarts de nou sembla que, malgrat tot, els ciutadans podran votar. Entre tots s’ha fet trontollar el règim i em ve al cap el mot revolució.

Baixo a passeig de Gràcia pocs minuts abans de les nou. En Basté comença a descriure a cau d’orella les primeres imatges de la violència policial. La ciutat s’observa buida en les grans avingudes, silenciosa, i és molla d’una pluja fina que cau a estones. Encaixo l’objectiu a la càmera fotogràfica i pujo a un taxi. Gran de Gràcia amb Goya, si us plau. Vull ser-hi abans de les nou, quan obri les portes el Jujol.

A la placeta Sant Miquel una pancarta penja a l’entrada del carrer Vic: “Sense por”, s’hi llegeix. Les descripcions de càrregues violentes s’escampen per les ones radiofòniques i es viralitzen per les xarxes socials. Diuen que la Nacional ha arribat a Travessera de Gràcia, entre Tusset i Aribau, als Jesuïtes. Intento esprintar per Luis Antúnez fins arribar al cordó policial. Buenos días; prensa. Em deixen passar, tot just després d’haver carregat. Una dona raja sang del front, on se li ha format un protuberància que esglaia.

Inicio un Facebook Live i li pregunto si vol parlar a càmera. Em diu que sí. “Estava asseguda al terra com tothom, recolzada a la paret, amb les ulleres i llegint un llibre. Ha vingut aquesta gent, m’ha agafat de les cames, m’ha agafat de l’esquena i m’ha tirat contra el terra. I aquí estic”, explica mentre li brolla més sang, que li cau per la cara. A mitja entrevista, els antiavalots es retiren entre crits de “votarem, votarem”. Set furgonetes de la Nacional encenen les sirenes i marxen de la zona, sense haver intentat entrar a l’escola.

Mentre camino atrafegat per Travessera per tornar-me a apropar al Jujol, una dona que no em coneix de res m’atura i em pregunta: “què estan fent?”. No ho sé, li dic. Compartim quatre paraules, incrèduls tots dos i ens acomiadem. No hi ha ningú més al carrer, passen uns pocs cotxes i s’endevina la tensió a tota la ciutat. Els agents armats poden aparèixer en qualsevol moment, a qualsevol lloc i amb l’ordre d’atacar qualsevol persona sense miraments per intentar impedir una votació que ja es veu que no es podrà aturar de cap de les maneres. Es respira por, victòria i llibertat.

Les cues al Jujol arriben a Gran de Gràcia, a Neptú i sobrepassen Doctor Rizal. El sistema informàtic de la votació falla i hi ha cert neguit a les portes de l’escola. Deixen passar les persones més grans, que havent votat surten homenatjades pels que esperen dipositar la papereta. S’especula constantment amb l’arribada de la policia al barri. Baixo a la plaça Cinc d’Oros. Si han d’entrar a Gràcia, ho faran per aquí, intueixo. Veig passar i fotografio unes quantes furgonetes de la Nacional que van pel carril bus de la Diagonal, sentit mar. Són les que en pocs minuts entraran brutalment a l’Institut Jaume Balmes.

En veure els vídeos de l’actuació a Balmes entenc que l’u d’octubre de 2017 serà recordat com el dia de la vergonya d’un Estat demofòbic i violent que prefereix el retorn als mètodes del passat que la llibertat dels pobles que el conformen. Segueixo els mitjans internacionals. La CNN titula: The shame of Europe. Barcelona i Catalunya han dit prou. Prou a la negació absoluta d’una opció política, el sobiranisme, plenament legítima. Dos anys més tard ho recordo des del sud d’Islàndia, i tan de bo hi tornem..

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *