Manel Barceló i Pepa Arenós: “Can Vallmitjana pot desaparèixer per l’especulació”

La reforma de Rambla de Prat, amb la polèmica promoció de pisos socials a l’interior d’illa que formen els carrers Astúries, Àngel i Travessia Sant Antoni, ha tingut una rèplica cultural que ha recuperat amb força la figura de Juli Vallmitjana. El 9 de novembre un grup d’actors encapçalats per Pepa Arenós i Manel Barceló, li faran justícia en una Matinée Vallmitjana. En aquesta entrevista, Arenós i Barceló, amb un dels activistes de Protegim L’illa, Josep Maria Artigal, s’expliquen.

Com comença tot?
J.M.A. A la primera reunió de l’interior d’illa s’aixeca Jordi Bonet i esmenta Can Vallmitjana. Poca gent li fa cas però ell segueix enviant informació, publiquem un article a l’Independent, i la Pepa el llegeix, i té una idea.

La idea, Pepa.
P.A. Som un grup d’actors que compartim primera línia a plaça de la Vila, plaça del Rei. I vaig començar a pensar en un repartiment: Mònica Glaenzel fent de Margarida Xirgú i de Consuelo, la model de Nonell. Vam descobrir que Rodoreda es va inspirar en un cosí per fer el personatge de l’Antoni, l’adroguer de les veces, i Àurea Màrquez farà un monòleg com a Colometa.

I la Pepa et truca, Manel.
M.B. Sí, i per fer de Juli Vallmitjana, i que el text el faci jo. L’estructura estava feta, però en tres dies vaig escriure una obra de teatre.

Què et motiva de Vallmitjana?
M.B. És un exemple molt clar del que li passa a la cultura catalana en aquest país. Vallmitjana va ser innovador, un orfebre que volia ser pintor, que no arribava a l’alçada dels seus amics, sobretot en Nonell, i va descobrir que la seva traça era escriure. Així va descobrir el món dels baixos fons, i així recupera el llenguatge del lumpen català.

Ja l’havies tractat?
M.B. La meva dona, que és dissenyadora de vestuari, va fer El casament d’en Terregada, al TNC, i em va proposar la versió en còmic. La contraproposta va ser agafar la novel·la La xava i me’n va sortir un guió de 400 pàgines que es diu Trenta claus. Sempre m’ha quedat com un autor a reivindicar.

Què vols dir al text de la Matinée?
M.B. No és nostàlgic però sí que és un text que denuncia que el patrimoni social, sentimental i cultural de Barcelona sempre està en perill. L’especulació s’inventa arguments peregrins però li acaben fent cas, i Can Vallmitjana pot desaparèixer per l’especulació.

Hi estàs d’acord, Pepa, que la cultura sempre ha estat en perill?
P.A. Sí. Tinc una teoria: els fa molta por als polítics. Els va bé mantenir-nos en la ignorància. Quan més sabem, menys ens enganyen.

Es pot salvar Can Vallmitjana?
J.M.A. Els veïns descobrim, surt l’article a l’Independent, però ara els actors posaran vida al que hem descobert. La mirada sobre aquell carrer canviarà. Aquest és el canvi.

Imagineu el futur d’Astúries 4.
M.B. Amb l’interior d’illa preservat i amb un centre cultural on Vallmitjana hi tenia l’estudi.

Què Mascarell sigui ara president del districte us afavoreix?
P.A. Ho veurem amb el temps.
M.B. Sí. BCN no ha de ser un hotel, ha de tenir referents culturals.

, , , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *