La no-violència i el cas de Ponç Pilat

per Lluís Bou

El poble jueu va ser un dels pocs que es va revoltar repetidament contra l’Imperi romà. I es dona el cas que potser va ser l’únic que va usar la no-violència, almenys en un episodi, quan aquesta pràctica era desconeguda i del tot ineficaç pels valors de l’antigor. Va ser durant el mandat de Ponç Pilat a Judea. I ho explica Flavi Josep, també conegut com a Iossef ben Mattitiahu, sacerdot del temple, cap de l’exèrcit jueu a la Galilea i protegit de l’emperador romà. Està molt ben traduït a La guerra jueva, de la Fundació Bernat Metge, un llibre escrit al segle I.

Aquests van ser els fets, cap a l’any 20, en una època convulsa i molt violenta, segons Flavi Josep: “Els jueus es dirigiren a Cesarea per suplicar a Pilat que retirés de Jerusalem les insignies {romanes} i que respectés les seves tradicions. Com que Pilat s’hi negà, es prosternaren de cara al terra al voltant de casa seva i s’hi van fer forts durant 5 dies i 5 nits.

L’endemà Pilat segué a la tribuna del gran estadi on havia convocat la multitud com si realment els volgués respondre, i féu senyal als soldats del seu contingent que encerclessin els jueus amb les armes a la mà. Envoltats per tres rengles de la tropa, els jueus es quedaren com a badocs davant d’aquell espectacle inesperat. Pilat els digué que els mataria si no acollien les efígies del Cèsar i amb un moviment de cap feu desembeinar les espases als soldats. Els jueus, com si fos una consigna, s’agenollaren alhora i presentaren el coll tot cridant que estaven més disposats a morir que no pas a transgredir la llei {de Moisès}. Pilat, admirant la puresa d’aquell temor de Déu, ordenà treure immediatament les insígnies de Jerusalem”. Ponç Pilat, que després passaria a la Història per rentar-se les mans.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *