Ni síndic, ni reforma, ni fum

per Albert Benet

Les assemblees de l’Europa són cada cop més avorrides. Sense cap grup opositor ni la presència dels socis veterans més guerrillers, la junta que presideix Víctor Martínez va aprovar dimarts al Centre Instructiu i Moral de Gràcia els pressupostos “sin bajar del autobús”. Res a veure amb el passat llunyà quan les cues de socis omplien a vessar el desaparegut Teatre Principal, l’Orfeó Gracienc o el Cercle Catòlic. Al llarg del segle XX, aquests tres escenaris emblemàtics de la l’antiga vila gracienca van viure veritables batalles dialèctiques entre socis europeistes, proclames de tota mena i visques o amenaces i cap els dirigents de cada dècada. Allò passava quan l’Europa es vivia amb molta passió, dins i fora del camp i quan els directius dominaven la tècnica oratòria i els socis s’abrandaven a favor o en contra d’alguna proposta. Era una mena de guerra civil constant que només vivia una treva quan l’equip obtenia bons resultats.

Ara ja fa temps que les assemblees són tèbies i ensopides. Els darrers “merders” els van protagonitzar fa uns anys el grup Arrels europeistes, que avui formen el nucli dur de la junta actual. Tot i que només eren 4 socis, van tocar molt els nassos al president De Bode i la seva junta i van engrescar les trobades anuals de socis. Amb ells al poder, ara ja no piula gairebé ningú. Només algun rondinaire com jo, a qui no li agraden ni les unanimitats ni els falsos consensos. Dimarts passat, amb una assistència ridícula (menys del 10% del cens), els socis van aprovar tot el que la junta els va presentar. Per a acabar de fer més trista la nit, el síndic del soci i el president de la comissió que vol reformar els estatuts van comunicar les seves renúncies per motius personals però no pas per la saturació que els hagi comportat el càrrec que fins ara ocupaven. Fet que, des del meu punt de vista, palesa que no necessitem cap síndic sinó més socis i que ara podem retallar i molt els estatuts actuals sense que ningú s’enfili per les parets.

Però, la traca sorpresa de la vetllada va arribar quan el president Martínez va anunciar la proposta de prohibir fumar al Nou Sardenya. Una mesura, nascuda arran de les queixes de 5 o 6 persones (cap era a la sala) però exposada sense cap estudi ni pla d’actuació que l’avalés. Tot plegat va donar la sensació d’improvisació i de gesticulació política. Costa d’entendre que en unes graderies obertes i buides no puguin conviure els fumadors i no els no fumadors com jo. Tanmateix, el fet que l’ordre del dia de la sessió no explicités la proposta de la directiva va deixar en indefensió els europeistes fumadors de cigarretes, puros o porros. Després d’un intercanvi d’opinions, la prohibició de fumar es va aprovar amb el resultat següent: vots de 21 vots a favor (inclosos els dels directius i treballadors-socis presents), 6 en contra i 5 abstencions. L’assemblea és sobirana.

Caldrà veure quan i com s’executa, com l’entomen alguns coneguts fumadors del Nou Sardenya i si a la junta “li cau un puro” per haver comés aquest error formal. A banda dels llums, a partir d’ara els cigars també s’apagaran al camp del carrer de Sardenya. Si fa més de 50 anys el president Zalacaín repartia havans als socis, en el proper partit a casa contra la Pobla de Mafumet podríem veurem com els directius actuals empaiten els fumadors de la tribuna principal. L’ajuntament pot reciclar els focus i fer-los servir de cendrers.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *